Tomb al pantà del Siurana

By Carles X. Cabós on 03/07/2011 • ( 0 )

Diumenge 3 juliol 2011. Itinerari: Tomb al voltant de l’embassament de Siurana per la pista.

Avui la Eli i jo hem quedat amb dues amigues de Tarragona, amb qui ja hem fet algunes sortides per les nostres muntanyes. La d’avui és una excursió senzilla, per pistes amples i fàcils de seguir, aprop del poble. Sortim amb una mica de retard, ja que l’esmorzar al Cafè de la Plaça de Cornudella de Montsant s’allarga més del previst. Esmorzats, agafem el cotxe i se’n anem a Can Pep (al pantà de Siurana) on aparquem i comencem la ruta, sempre xino xano, anant de passeig. És una ruta molt fàcil, tot el recorregut transcorre per un camí bastant ample, gairebé sempre tenint com a referència les aigües de l’embassament. Sortim de l’aparcament de Can Pep cap a les 9,45 h, i tornem a peu en direcció a Cornudella per la carretera. Passem pel costat de la font -ara seca- que hi ha a la nostra esquerra, a la mateixa carretera i continuem. Després d’uns revolts pugem una recta llarga. Quan arribem dalt de la recta, continuem seguint un revolt cap a l’esquerra i continuem carretera amunt en direcció Cornudella. A la nostra dreta, a l’altre costat del barranc i dalt d’un turó, veiem el xalet del Llauradó. Tan aviat com podem, deixem la carretera per anar a creuar el barranquet i agafar el camí que baixa per sota del xalet, en direcció a l’aigua del pantà.

Estem al camí vell de Siurana (Pr-C 7). Continuem baixant pel camí, fins arribar a la cua del pantà, allà on s’ajunten els barrancs de l’Argentera i Carboneres.

10,26 h.: Creuem el barranc de l’Argentera. Quan el pantà està ple, l’aigua arriba fins aquí.

Creuem i trobem uns pilons clavats a terra al mig del camí, que serveixen per evitar l’entrada de vehicles de quatre rodes. Continuem, als pocs minuts, després d’un fort revolt del camí cap a l’esquerra, trobem el pal indicador per anar cap a Siurana pel camí ral. Així, deixem el PR-C 7 i continuem recte pel nostre camí.

D’esquerra a dreta: Cristina, jo, Eli i Isabel.

Poc després creuem el barranc de l’Estopinyà. El camí és molt fàcil i no té pèrdua. Quan arribem dalt d’un petit coll, després d’una pujada bastant llarga, trobem un mirador amb vistes a Cornudella, equipat amb una taula i bancs de fusta, la única àrea de descans de tot el recorregut. Descansem una estona. A partir d’aquí, ja no trobem cap més pujada forta, ja que hem arribat al punt més alt de l’itinerari. Comencem el descens sempre amb les aïgues de l’embassament a la nostra dreta.

Cornudella vista des de la zona de descans.

Després del mirador amb vistes a Cornudella, comencem el descens cap a la part final del pantà, on el riu Siurana aboca les seves aigües a l’embassament.

Comencem el descens cap a la part final del pantà.

Uns 10 minuts després, podem veure les restes del Molí d’en Salvat, ara cobert per les aïgues del pantà. El Molí Salvat era molt antic. Ja se l’anomenava molí d’en Carrera (1229 – 1235), i posteriorment se l’ha conegut amb diversos noms. Com a molí d’en Salvat se’l coneix desde començaments del segle XVII. El conjunt dels edificis havia estat protegit per dos portals. Cap a 1902 s’hi va instal.lar una turbina on la companyia local “Electra Cornudellense” va produïr electricitat per a Cornudella, que ja disposava de llum elèctrica des del dia 9 d’octubre de 1900.

Des del camí veiem els impressionants cingles de Siurana, de la qual en la imatge es distingeix el campanar de l’església.

El Molí Salvat, sota les aigues del pantà.

Ja ens queda poc per arribar al Toll de la Banyera, al riu Siurana. Quan el pantà està ple, les aigües del pantà i les del toll es fonen, desapareixent el toll temporalment, fins que l’aigua de l’embassament torna a baixar i el toll queda com a tal. El mapa de Siurana escala 1:10.000, de l’editorial Piolet (edició abril 2007) i la llista de topònims del llibre de Ramón Amigó Anglès “Siurana de Prades. Enllà de la història i de la llegenda” situen el Toll de la Banyera, que també anomenen de la Cinteta, més amunt del Toll de la Palla. Jo sempre he conegut el Toll de la Banyera com el primer toll pantà amunt pel riu Siurana, que de vegades queda anegat per l’aigua del pantà. Més amunt trobaríem el de la Palla, i riu amunt, una mica abans d’arribar al Molí paperer, hi ha un altre toll, que jo coneixia com de la Cinteta. En el mateix mapa, el que jo conec com toll de la Banyera és anomenat toll del Forn, nom amb que també l’he sentit anomenar alguna vegada. En fi…

El Toll de la Banyera i les aigües del pantà es fonen quan aquest darrer està ple. Quan el pantà està menys ple, l’aigua del toll arriba més o menys on hi ha la persona que pesca, amb samarreta de color negre.

Arribats al Toll de la Banyera o menys anomenat toll del Forn, ens trobem que no podem travessar pel lloc habitual, degut a que el pantà està ple i per travessar ens hauríem de mullar fins més amunt de la cintura. Així que agafem un senderó que surt d’una mica més amunt, travessant el riu per la part superior de la petita presa que hi ha damunt del toll. Aquest sender, amb forta pendent però ben marcat, fa cap al camí de servei de l’embassament, una pista que ens portarà a la presa del pantà, sempre amb l’aigua del pantà a la nostra dreta.

El pantà, ara sempre a la nostra dreta, vist des del camí cap a la presa o camí del Toll de la Banyera.

El pantà, ara sempre a la nostra dreta, vist des del camí cap a la presa, més conegut com “camí del Toll de la Banyera”.

Des de que travessem el riu fins a la presa tenim uns 40 minuts, anant passejant pel camí, que en tot el recorregut no té grans desnivells i és molt fàcil i agradable. Aquest camí és molt utilitzat per gent de Cornudella principalment, que el fan servir per passejar, anar amb bicicleta o córrer. Finalment, al voltant de les 13,20, arribem a Can Pep, on dinem un bon arròs i després marxem cap a casa.