«La gent moltes vegades no pensa que el que té pot ser d’interès»

Visita a l’Arxiu Comarcal del Priorat, a Falset, i conversa amb el seu director, Jaume Teixidó. Enguany farà 10 anys de la inauguració de l’Arxiu

Jaume Teixidó, al seu despatx de l'Arxiu Comarcal del Priorat Foto: Carles X. Cabós

Jaume Teixidó, al seu despatx de l’Arxiu Comarcal del Priorat Foto: Carles X. Cabós

Aquest 2015 es compliran quinze anys de la signatura, el 22 de setembre de 2000, del conveni de creació de l’Arxiu Comarcal del Priorat (ACPR) entitat que també enguany celebrarà el desè aniversari de la seva inauguració el 27 de juliol de 2005. Està situat en un dels edificis que formen part del castell de la vila de Falset, la construcció del qual es va iniciar a finals del segle XII en un petit turó situat a ponent i amb unes esplèndides vistes de la capital del Priorat. Curiosament, coses de la història, està ubicat en el mateix espai que custodià, durant molts segles, l’arxiu patrimonial dels territoris catalans del ducat de Medinaceli. L’arxiu és un centre cogestionat entre el Departament de Cultura, l’Ajuntament de Falset i el Consell Comarcal del Priorat i forma part de la Xarxa d’Arxius Comarcals (XAC) de la Generalitat de Catalunya.

El director de l’ACPR des del primer dia és Jaume Teixidó Montalà, natural de Cabra del Camp (1968). Va estudiar EGB, BUP i COU al col·legi de La Mercè de Montblanc i posteriorment es va llicenciar en història a Tarragona, quan la universitat encara depenia de la Universitat de Barcelona (UB). PrioratDiari.cat ha fet una visita a l’Arxiu, i ha tingut la sort de comptar amb el mateix director com a guia excepcional, que amb gran amabilitat ha respost a totes les preguntes i ens ha mostrat tots els secrets d’aquest temple de la història i la cultura prioratina.

Entrada a l'Arxiu. Foto: Carles X. Cabós.

Entrada a l’Arxiu. Foto: Carles X. Cabós.

A l’Arxiu es respira tranquilitat, en la hora i mitja que estem realitzant la visita, no es veu entrar a ningú. «Als arxius avui en dia cada vegada hi va menys gent, perquè no té temps. Pot ser un jubilat d’una ciutat gran pot anar a l’arxiu per passar l’estona, però aquí al Priorat potser preferirà anar a l’hort, per exemple». «Els particulars que venen a cercar informació no son gaires» afirma Teixidó. Val a dir que l’arxiu és un lloc públic, on qualsevol persona pot anar a cercar i consultar documentació excepte, lògicament, documentació que contingui dades personals o tingui restriccions legals d’accés. Tot i així «els principals usuaris de l’Arxiu son les administracions, particularment els Ajuntaments, als quals ja els va bé tenir aquest servei, donat que s’estalvien feina en guardar i per damunt de tot, en cercar els documents».

Quan s’entra un document a l’arxiu, que pot ser tant de particulars com d’ajuntaments, entitats o associacions, etc, «el primer que es fa és signar un document d’entrega, que és una relació de la documentació que entra a l’arxiu, i un conveni, mitjançant el qual les dues parts acorden dipositar la documentació a l’ACPR en règim de comodat». Segons aquest acord, el qui fa l’entrega (comodant) entrega a l’arxiu (comodatari) documentació per tal que l’arxiu l’usi gratuïtament durant un cert temps, en aquest cas fins que el comodant ho decideixi. «Els procediments d’entrada de documentació poden ser de dos tipus, una és que nosaltres l’anem a buscar, o la demanem, i una altra és que ens l’ofereixin. Normalment l’hem de demanar perquè en general la gent, moltes vegades no pensa que el que té pot ser d’interès».

Una de les sales on es guarda la documentació, de les tres amb que compta l'Arxiu. Foto: Carles X. Cabós

Una de les sales on es guarda la documentació, de les tres amb que compta l’Arxiu. Foto: Carles X. Cabós

El director de l'ACPR amb uns documents de l'arxiu. Els documents custodiats per l'Arxiu Comarcal es troben perfectament ordenats i classificats. Foto: Carles X. Cabós.

El director de l’ACPR amb uns documents de l’arxiu. Els documents custodiats per l’Arxiu Comarcal es troben perfectament ordenats i classificats. Foto: Carles X. Cabós.

Els fons documentals més significatius de l’Arxiu, entre altres, són: els dels ajuntaments de Falset, Bellmunt del Priorat, Capçanes, la Torre de Fontaubella i la Vilella Baixa, amb sèries complertes de documentació des de mitjans del segle XIX. Destaquen també el fons del mas Roger de Cabacés, amb documentació de la gestió del mas i altra com la referent a l’activitat professional del propietari Josep Vidal Felip, procurador i administrador de propietats de Reus, i el de Joan Pascó i Ardèvol, notari de Porrera durant uns anys i de Falset la major part de la seva vida. També documentació de Falset, que disposa de bona part dels esborranys notarials de finals del segle XVIII fins el primer terç del segle XIX, que supleixen, en part, la pèrdua de l’arxiu notarial del districte el 1936. D’aquest fons son especialment interessants una gran quantitat de processos davant de les corts dels batlles del comtat de Prades, sobretot de les poblacions de Cornudella de Montsant i Ulldemolins. Cal destacar el nombre elevat de fons de sindicats / cooperatives agrícoles de la comarca que s’hi han dipositat, sent la més antiga el Sindicat Vinícola del Baix Priorat de Marçà, creat el 1912.

«Actualment l’ACPR compta amb 1200 metres lineals de documents, i té capacitat per a 5000 metres lineals» informa el seu director. El document original més antic que atresora l’arxiu és un petit document procedent de Margalef, del fons patrimonial de Cal Roigé, que estableix la permuta del pati d’un propietari i una casa d’un altre propietari, signat pel notari de Cabacés Raimund de Navés l’any 1385. En referència amb les reduïdes mides del document —un quart de foli aproximadament— Teixidó afirma que «com més antic és un document, més petit és, normalment». Un altre document de la mateixa època és un manual notarial que es va trobar recentment a l’Ajuntament de Cornudella de Montsant.

El document més antic de l'Arxiu, del fons patrimonial de Cal Roigé, signat pel notari de Cabacés Raimund de Navés l'any 1385. Foto: Carles X. Cabós.

El document més antic de l’Arxiu, del fons patrimonial de Cal Roigé, signat pel notari de Cabacés Raimund de Navés l’any 1385. Foto: Carles X. Cabós.

A banda dels documents originals dipositats, l’ACPR també disposa d’un arxiu de complement amb documentació microfilmada en 84 rotlles i digitalitzada des del 1132 fins el 1930, que pot ser consultada per qualsevol persona mitjançant l’aparell lector de microfilms i visualitzada amb un ordinador, que també s’utilitza per visualitzar els documents digitalitzats del fons que físicament no es troben a l’arxiu o que per causa de les males condicions de conservació, no permet la seva consulta. L’Arxiu també compta amb una biblioteca auxiliar, exclosa de préstec, d’obres de temàtica local i prioratina, així com d’obres generals de referència d’ajut als investigadors. Tammateix, disposa d’una hemeroteca auxiliar de caire comarcal, i de servei de reprografia (fotocòpies i còpies en CD). L’Arxiu realitza recerques puntuals i consulta dades d’usuaris que no poden desplaçar-se al centre. També es realitzen certificats sobre l’existència de documents dipositats. Altres serveis que s’ofereixen són: la consulta i préstec de documents als organismes i institucions que tenen dipositada la seva documentació, l’assessorament a organismes i particulars per organitzar, descriure i conservar els documents, i el préstec de documents, imatges i fotografies per a exposicions.

Vista de la sala principal, biblioteca i oficines de l'Arxiu, el primer lloc on s'ha d'accedir per a qualsevol consulta o gestió. Foto: Carles X. Cabós

Vista de la sala principal, biblioteca i oficines de l’Arxiu, el primer lloc on s’ha d’accedir per a qualsevol consulta o gestió. Foto: Carles X. Cabós

L’arxiu Comarcal és una institució encara força jove, i un instrument potser encara no prou conegut per alguns ajuntaments, entitats i particulars. Aquest és probablement el motiu pel qual «encara hi ha ajuntaments del Priorat que els costa molt portar la documentació a l’arxiu, d’altres potser no la portaran mai». «És qüestió de temps» diu convençut Jaume Teixidó.

Carles X. Cabós , Arxiu Comarcal del Priorat, Falset. Publicat a PrioratDiari.cat el 22/02/2015.



Categories:País petit

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.