Tornen les botges

By Carles X. Cabós on 17/09/2009 • ( 0 )

Amb aquesta expressió botànica tan nostrada donem la benvinguda a l’hivern, que a la nostra vila comença tot just després de l’11 de setembre. Aquesta és la darrera gran festa de l’estiu, una diada reivindicativa en la qual els cornudellencs ens manifestem al voltant d’una taula menjant paella, una manera més civilitzada i alegre de manifestar-se que anant a cremar contenidors i llançar ous, tomàquets i pedres contra les autoritats. I més ara que hi ha crisis, els ous i els tomàquets millor guardar-los per altres menesters.

Enrere queden aquell llunyà Sant Joan, amb la flama del Canigó creant alegres retencions pel Coll d’Alforja, i les fogueres anunciant l’arribada de l’estiu; el campionat de volei, cada any més competitiu i amb més equips participants; la Festa Major, plena de gent per tot arreu; els banys a la piscina; el pantà que sembla la platja o el campionat de futbol sala.

Passar per davant de l’Àtic un dia de cada dia al vespre i veure’l tancat també és un senyal de que l’estiu ja s’ha acabat, així com les terrasses dels cafès i bars, que poc a poc van quedant buides.

Sense gaire pausa -sembla que passem de l’estiu directament a l’hivern, sense tardor pel mig-, ara notem que tot caminant pel carrer ja comencem a conèixer a tothom, una altra senyal inequívoca de que ja som menys, i els estiuejants habituals, turistes de pas i domingueros obligatoris ja han marxat cap als seus respectius llocs de residència. Canviem els banyadors, pantalons curts i samarretes imperi (aquestes darreres reservades als més musculats o als més cutres) per jerseis, bufandes i abrics. Tornem a veure els xiquets carregats de llibres i motxilles, i les processons de pares, mares, alumnes i mestres anant o tornant del col.legi o institut. Aviat a les 6 de la tarda ja serà negra nit, i tota la vida cornudellenca restarà reclosa a l’interior de les cases, botigues i cafès. Tornarà aquell típic aroma de les fumeres, cremant la llenya o clafoll a les estufes, i les calefaccions en general aniran a tota màquina, en igual proporció que les factures energètiques que arribaran posteriorment…

Arriba el temps de la llar de foc, la carn a la brasa i les llargues nits; la inefable pregunta de si enguany nevarà, i en cas que així fos, no pot faltar el lamentable dominguero amb la neu amuntegada al capó del cotxe; el cafè amb llet de mitja tarda per aportar calor al cos, o la fresca cerveseta del vespre, sempre ben atrinxerats dins el bar fins que es faci l’hora de sopar… Perquè després potser no hi haurà res obert. En algun d’aquests moments gloriosos, tot disfrutant còmodament del cafè amb llet o la cervesa, desviarem durant uns instants la mirada cap al carrer: Aquest estarà gairebé desert, i des de la nostra càlida ubicació, a través dels vidres embafats, veurem com a l’exterior bufa el vent, gelat, transportant tota mena de materials voladors: papers, bosses de plàstic, fulles, potser alguna gorra, i com no, les botges rodolant amunt i avall al compàs del vent. Fins l’any vinent, estiu. Benvingut, hivern.

Carles X. Cabós, Cornudella de Montsant, 17 de setembre de 2009