Divendres 16 setembre 2011. Itinerari: La Morera – Grau Salfores – Cingle dels Sacs – Clot del Cirer – Comellar de l’Obac dels Frares – Pi del Cugat – Piló dels Senyalets – Canal dels Codolells – Grau de la Grallera – La Morera.
Avui tenim una important missió que complir. Un dia o altre tenim previst anar a Montsant a passar la nit, i hem decidit fer una petita “avançadilla” per buscar un lloc adient a la llum del dia. La idea és anar fins al Clot del Cirer i veure com està l’assumpte, per un altre dia tornar-hi a la nit, si s’escau. Així que, mans a l’obra!
De bon matí ja tot sembla indicar que avui farà molt bon dia. A les 8 del matí la Serra Major ja es veu il.luminada pel sol, que a Cornudella encara no arriba a tocar. El cel està blau i net, tot un presagi de la calorada que farà al cap de no gaire estona. Quedem a la Renaixença a 2/4 de 9 del matí; a la terrassa, sota els grans plataners disfrutem d’aquella fresqueta matinera que tant s’agraeix els dies que després s’acaben enfilant cap als 30 graus. Així doncs, després dels cafès marxem amb el cotxe del Joan cap a la Morera. De fet, com que de pressa no n’hi ha gaire i ja tenim assumit que avui el sol i la calor ens castigaran implacablement, ens ho prenem amb calma i no marxem cap a la Morera fins prop d’un quart de deu. En arribar, deixem el cotxe al pàrquing del capdamunt del poble i després de la foto de rigor comencem a caminar.
La foto de rigor no pot faltar: Carles, Laura, Natàlia, Joan, a la Morera, just abans de començar la ruta. Son les 9,25 h. i ja fa un sol que bada les pedres.
Son les 9,25 h. Pugem uns pocs metres amunt pel carrer formigonat i de seguida (a menys d’un minut) trobem un senyal que ens indica el sender del Grau de Salfores, que marxa cap a l’esquerra avall. L’agafem, deixant a la dreta el carrer encimentat que continua amunt cap als dipòsits d’aigua del poble i cap als Graus dels Barrots, Carrasclet, Grallera, etc.
El sender comença bastant ample i fent baixada. No és una explicació gaire tècnica -de fet, com totes les altres- però ja s’entén. Seguirem tothora les senyals blanques i grogues (P.R. – C-14) que ens portaran pel Grau de Salfores. Anem pel caminet, al començament i durant una estona, a la nostra esquerra tenim camps de vinya.
El camí cap al grau de Salfores comença fent baixada, fet molt inusual quan es tracta de pujar a Montsant per qualsevol lloc.
Al cap d’uns 20 minuts trobem un senderó que marxa cap a la dreta que ens portaria a la Vía Ferrata de Montsant; el passem de llarg i seguim el nostre camí pel P.R. De moment el sender va planejant o baixant suaument en direcció oest (cap a Escaladei). Això seria molt bo si no fos perquè com més baixem ara, més haurem de pujar després. Només cal que mirem amunt, a la nostra esquerra s’alcen les parets verticals de Montsant, i nosaltres hem d’arribar dalt de tot.
A la nostra dreta tenim les parets verticals de Montsant.
Aviat el camí comença a pujar, primer una mica, poc a poc la pujada es va fent més empinada. El sol llueix en tot el seu esplendor, i la calor ja és molt intensa. Durant la pujada parem tres o quatre vegades per fer un petit descans i beure aigua. Aproximadament una hora després de sortir, arribem a una lleixa estreta a la vora del cingle, que passem fàcilment ajudant-nos d’un cable d’acer fixat a la paret per travessar amb més seguretat. Les vistes son molt maques. Uns 10 minuts després, passem planejant pel damunt del Cingle dels Sacs. Aquí les vistes també son espectaculars, amb la Cartoixa d’Escaladei al fons de la Vall. Aprofitem el lloc, on hi ha bona ombra, per parar a esmorzar. Son 3/4 d’11 aproximadament, des que hem sortit fins aquí hem tardat 1’15 h. amb parades incloses, que no hem estalviat.
La Cartoixa d’Escaladei vista des del Cingle dels Sacs. Sembla que estigui aquí mateix…
…Però no està tant aprop com semblava 🙂
Per aquesta estreta lleixa amb esplèndides vistes però no apta per a vertiginosos, passarem ajudant-nos d’uns cables fixats a la paret.
Una vegada cruspits els entrepans de tonyina amb olives (una cosa bàrbara de bona) que hem fet a casa de la Laura abans de sortir, i després de descansar una estoneta, continuem. A uns 10 minuts travessem un bosquet i comencem a pujar per un comellar, de vegades amb els senyals grocs i blancs que costen de trobar, però anem pujant sense complicacions seguint les fites. Pujant pujant durant uns 15 minuts, arribem dalt a la Serra Major. No hi ha cap pal indicador, però tal com arribem, i naturalment després de la foto, continuem per l’altra banda de la carena, baixant per un corriol ple de còdols.
Dalt la Serra Major. 11,26 h. Des del pàrquing de La Morera fins aquí a la Serra Major hem tardat 2 hores justes, amb el temps dels descansos i l’esmorzar inclosos. No esperem cap trucada del Rècord Guiness.
El corriol ple de còdols. La Natàlia i la Laura, pendents de no relliscar.
Després d’uns 7 o 8 minuts, trobem un sender que marxa cap a la dreta, l’agafem i deixem a la nostra esquerra el P.R. que hem seguit des que hem sortit de la Morera. Un parell de minuts després (11,52 h.) arribem al Clot del Cirer. Hem tardat, sense cap pressa, 2 hores i 22 minuts de que hem sortit de la Morera. I m’he begut el litre i mig d’aigua que portava. Després de molts anys sense haver-hi estat, la primera cosa que em crida l’atenció és que està molt sec, fet que en aquesta època de l’any deu ser normal. La gran explanada, normalment un prat cobert de herba verda, ara està plena d’herba seca. Fa mesos que no plou, i es nota. Una altra cosa que constatem és una notable ferum a merda de cabra i petites cagades de cabra per tot arreu. El record que tenia de la meva anterior estada aquí, fa 17 anys, no incloïa res de tot això. Ha canviat alguna cosa o és que l’altra vegada no m’hi vaig fixar…?
2 hores i 22 minuts després de sortir de la Morera, el Joan fa l’entrada triomfal al Clot del Cirer, amb dos grans noguers presidint l’explanada.
Del sostre de la balma del fons a l’esquerra, raja un fil d’aigua que cau damunt d’uns bassis fets amb troncs de fusta buidats, en forma d’abeuradors. No som experts en el tema, però apostem algo que aquell és un lloc de trobada de la fauna montsanenca, on porcs senglars, cabres salvatges, moixons de tota mida i altres animals autòctons es reuneixen per abeurar, menjar herba i defecar. Molt maca la fauna de Montsant.
Vista general de l’abeurador. Jo no beuria de l’aigua de dins, ves a saber els morros de quin animal l’han tocada. Això si, l’aigua que raja del sostre de la balma és bona.
Un bonic detall de l’abeurador.
Una estoneta pel Clot del Cirer i marxem. Ja hem examinat el lloc, i en el seu moment decidirem si venim aquí a fer nit o anem a un altre lloc amb menys perill de puces. Ara hem de tornar, però seguint una altra ruta de tornada. Caminem cap a l’entrada del Clot del Cirer, però en lloc d’anar cap a l’esquerra i agafar el camí per on hem vingut, anem cap a la dreta. Seguim un sender que ens porta fins al peu d’una paret on sembla que el sender s’acabi. Però no. Ens ajudem de les mans i tresquem una mica fins que des seguida retrobem el sender. Pugem per un comellar (Comellar de l’Obac dels Frares) molt semblant amb el que hem baixat, ple de còdols. Uns 10 minuts pujant i arribem al Pi del Cugat, a la Serra Major.
El Pi del Cugat, un heroi vegetal resistint en plena Serra Major.
Estem al camí de capçada, que travessa la Serra Major, cap a la dreta aniríem en direcció a Cabacés, però nosaltres agafem direcció Albarca. Anem planejant pel llom del Montsant, a partir d’ara i fins la Morera és tot planer o baixada. Al cap d’uns 8 minuts arribem al Piló dels Senyalets, on hi ha una cruïlla de camins. Continuem en direcció Albarca.
Arribant al Piló dels Senyalets (1.109 m.)
A uns 18-20 minuts arribem a una cruïlla de camins amb un pal indicador. Trenquem cap a la dreta, cara avall en direcció Grau de la Grallera. Tot baixant pel lloc anomenat Canal dels Codolells, enmig d’un paisatge dur i sec, amb poca vegetació, al cap d’uns 10 minuts arribem al começament del Grau.
Baixant per agafar el grau de la Grallera
Comencem a baixar per la vessant sud de Montsant, on aviat podrem veure la Morera, que pràcticament sempre tindrem a la vista, a més d’unes esplèndides vistes de tota la vall. Uns 30 minuts més de baixada i molta calor (el termòmetre que porto marca 33º) i arribem a la Morera a les 13’30 h. Ens refresquem una mica a la font que hi ha allí mateix i agafem el cotxe per tornar a Cornudella. En deu minuts estem assentats a la terrassa de la Rene fent un vermut: Quatre patates, quatre olives, una cerveseta fresca i cap a casa a dinar… I qui pugui i vulgui, a fer la migdiada.
Carles X. Cabós, Cornudella de Montsant 16 setembre 2011.
Recull de fotos: https://picasaweb.google.com/103871761270708693112/LaMoreraGrauDeSalforesClotDelCirerPiloDelsSenyaletsGrauDeLaGrallerLaMorera
.
Comparteix:
Categories:Tombs
Fraguerau, Cadolles, Ventadors, Grau del Llop. 
Mas d’en Candi, Graus del Bodro i de Vincabrer, Cova Tosca. 
Molí de l’Esquirola, Carcaix, Graus del Gris i del Nen de Prades 
Cornudella – Cabassers per camí (4×4) 
Des de les Aubagues 
Deixa un comentari