Sensacional documental dedicat al Priorat el que vàrem poder gaudir el passat dimarts al Sense Ficció de TV3. Sempre complau que els grans mitjans de comunicació parlin del país petit de cadascú, i més en aquests verals on no estem gaire acostumats a veure’ns a la tele en horaris de màxima audiència. I encara ens agrada més si se’n parla bé. El súmmum és que el programa en qüestió sigui extens i estigui ben fet. Priorat el documental compleix tots aquests requisits, i el resultat va ser una comarca paralitzada, enganxada a la pantalla com segurament no passava des d’El paisatge favorit de Catalunya.
Els protagonistes de la pel·lícula, René Barbier, Daphne Glorian, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez i Carles Pastrana, els cinc magnífics, expliquen en primera persona la gran aventura d’embarcar-se en un projecte en el qual només confiaven ells. Cinc joves emprenedors que van apostar fort per aplicar les seves idees en un escenari poc propici i en definitiva, que van lluitar per un propòsit vital: aconseguir fer dels seus vins i per extensió, del Priorat, un referent a escala mundial. Els acompanya una valuosa llista de testimonis, tant del Priorat com internacionals, que amb els seus interessants punts de vista ens ajuden a entendre el què i el com d’aquesta odissea.
Al llarg del documental, hi ha unanimitat entre els entrevistats a l’hora de descriure la realitat d’aquells anys magres per a la comarca. Daphne Glorian explica de forma molt eloqüent com la van convèncer per traslladar-se al Priorat: “m’ho van presentar com exploradors anant a l’Àfrica i com una aventura tremenda”. En un altre moment diu que venir al Priorat “era com viatjar dos-cents anys enrere”. Christopher Cannan pinta un retrat molt dolorós de l’època, amb les vinyes morint-se i uns habitants que no podien aixecar la comarca per si sols. La trista realitat. És prou conegut que aleshores ningú no donava ni un ral pel Priorat, un dels territoris més pobres del país; i malgrat que ja ho vaig dir en l’anterior article, no em puc estar de reiterar el que comentava la mateixa gent de la comarca, en paraules de Jaume Arnella: “[…] un terreno proscrit i deixat de la mà de Déu […] l’única solució era que vingués un alemany i que ho comprés tot” (1).
Des de l’arribada dels protagonistes al Priorat amb una mà al davant i una altra al darrere però amb les idees ben clares, el documental avança de forma molt amena, tot descobrint aspectes poc coneguts i curiosos del projecte. La primera verema de l’any 1989, després de deu anys de treball; l’elevat preu de venda del vi perquè el negoci fos rendible; les peripècies per convèncer als representants de Wilson Daniels, importadors a EUA del vi més car del món; el viatge a París per entrevistar-se amb el millor sommelier del planeta (i fer-li tastar el vi)… I altres petites grans aventures que van anar modelant una il·lusió fins a convertir-la en realitat.
Un documental que tot habitant del Priorat ha de veure si vol conèixer una part important de la seva història recent, extremadament recomanat per a emprenedors, i de visió obligada per als que no creuen en miracles.
(1) Entrevista a Jaume Arnella, juliol 2015.
Podeu veure el documental sencer a TV3 a la carta
Categories:Punt de vista
Deixa un comentari