Imatge: http://vinosdiferentes.com/
L’avenç de l’agricultura catalana a la segona meitat del segle XIX fou degut, en bona manera, al conreu de la vinya. Com va escriure Vicens Vives: “l’expansió de la vinya no conegué límits, ocupant no solament les boscúries i els penyals sinó també terres campes, fins aleshores dedicades als cereals“ (1).
Segons l’historiador Jordi Andreu a la nostra comarca, abans del segle XVIII, l’estructura agrària del Priorat descansava en una triple especialització: cereals, vinya i fruits secs, éssent aquest darrer el conreu per exelència, mentre que la major part de la producció de vi es destinava al consum familiar i local. La posterior especialització del Priorat en el conreu de la vinya, generada per la gran demanda internacional de vi i aiguardent a través del mercat de Reus, va ser la causa directa dels creixement demogràfic i econòmic de la comarca durant els segles XVIII i XIX (Cornudella, l’any 1731 tenia 552 habitants; l’any 1801, 1114; i l’any 1860 tenia 2552 habitants, el màxim en tota la seva història). Aquesta especialització, va posar el Priorat sota la dependència de la demanda internacional d’un únic producte -el vi-, cosa que, a la llarga va provocar que aquesta dependència d’un únic conreu influís de forma molt negativa en l’economia i demografia de la comarca després de la plaga de la fi·loxera, que va arruinar aquest cultiu i va deixar la comarca en una profunda crisi de la qual encara no s’ha recuperat.
A Cornudella, el creixement de la vinya va tenir lloc a costa de la superfície conreada, d’una banda, però també a costa dels cereals i avellaners. La vinya es va convertir pràcticament en un monocultiu, exposant-se així a dependre exclusivament d’aquest. La clau del creixement demogràfic i econòmic de la comarca -la vinya- va ser també la clau de la seva posterior crisi. El primer toc d’alarma el va donar l’epidèmia de l’Oídium. Un informe de la junta pericial de la vila de Cornudella de l’any 1860 diu que l’oídium atacà les vinyes del terme des de 1853 i el resultat fou la mort d’un terç dels ceps i de 200 jornals de vinya “convertits en erm” (2).
La plaga de la fil·loxera va aparèixer a França el 1865, provocant la destrucció de les seves vinyes i provocant també una pujada fabulosa dels productes vitivinícoles catalans. Però la fil.loxera també va arribar a Catalunya. Els Pirineus no va actuar com s’esperava de barrera natural, i la plaga va entrar a Catalunya el 1879, pel poble empordanès de Rabós. El 1882 arriba al Maresme, el 1887 al Penedès, i el 1889 al Priorat (3).
(1) Història de Catalunya, vol.6. Josep Termes.
(2) Article de l’historiador Jordi Andreu dins la revista d’història Penell.
(3) Història de Catalunya, vol.6. Josep Termes.
———————————————————————————————————————————–
LA FIL·LOXERA A CORNUDELLA
(Història de Cornudella de Montsant, Ezequiel Gort Juanpere)
Fil.loxera, insecte que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort. La fil.loxera és originària d’Amèrica del Nord, i fou transportada a Europa, de manera accidental, el 1863 a Anglaterra i el 1865 al continent. (Enciclopèdia Catalana, vol.11, pag. 127)
La plaga de la fil·loxera començà a França, a causa de la plantació d’uns ceps americans que eren immunes a l’oídium. Aquests ceps, però, a les seves arrels tenien fil·loxeres. En prendre contacte amb els ceps europeus, aquests insectes es van convertir en una plaga imparable que els destruïren totalment, i, per tant, tota la producció de vi francès. La desfeta francesa va ser molt ben aprofitada pels nostres viticultors, car van potenciar el conreu de la vinya i aquells anys van tenir bones collites. Hom confiava amb les barreres naturals per a evitar l’entrada de l’insecte al nostre país, però entrà en 1879, i aleshores tots els esforços per salvar la vinya van resultar inútils.
L’avenç lent, i inexorable, de la plaga, va fer crear arreu comissions de defensa contra la fil·loxera. A Cornudella, el 6 de novembre de 1887, l’alcalde va proposar sis ternes al governador civil per al nomenament de vocals per la referida junta municipal.
L’1 de juny de 1889, els majors propietaris de Cornudella, la Morera i Siurana, es van reunir públicament a la casa de la vila de Cornudella, i van acordar la formació d’un “Sindicat de defensa contra la fil·loxera” i per a legalitzar-lo, es va enviar una sol.licitud signada per l’alcalde de Cornudella, en nom de tots, al governador civil i dirigida al ministre de foment. En total, signaren el document quaranta-tres propietaris de Cornudella, quaranta-dos de la Morera i vint-i-vuit de Siurana. La mesura era important, perquè entre els tres pobles la superfície dedicada a la vinya era superior a les dues mil hectàries. Aquell mateix dia, a Cornudella també es creà l’”associació d’Agricultors de Cornudella”. Els seus membres es reuniren a la casa de la vila en nombre de quaranta-set, aprovaren el reglament de la nova associació i delegaren en l’alcalde per tramitar els assumptes legals.
El moviment associacionista era ben justificat. La situació del camp dels darrers anys era molt dolenta i encara s’albirava un futur pitjor, davant de la probable arribada de la fil.loxera. A mitjan setembre, la situació de la vila era considerada precaria y aflictiva, ja que s’havien perdut quasi totalment les collites d’ametlles, d’avellanes, i la del vi. Aleshores, hom comentava que desde la floresencia de las viñas, el mildiu, el blanch rot y demás plagas, con una persistencia terrible e inusitada ha venido mermando el fruto de la vid, de tal suerte, que hoy puede considerarse como perdido el ochenta por ciento de la cosecha, sin que sea dable prever lo que sucederá hasta la época de recolección, no siendo aventurado que sea aun mayor el daño, toda vez que la plaga continua asiendo sentir sus efectos.
Es descobrí al terme, per primera vegada, el dia 4 de juliol de 1894. Va ser a les terres de Josep Jordi Llorenç, que tenia mig jornal de vinya a la partida dels Andorrans
La fil.loxera encara tardà alguns anys a envair Cornudella. Es descobrí al terme, per primera vegada, el dia 4 de juliol de 1894. Va ser a les terres de Josep Jordi Llorenç, que tenia mig jornal de vinya a la partida dels Andorrans. El dia 21, es descobrí que la fil.loxera ja havia passat a les propietats contigües. El 31 d’octubre només hi havia dos focus fil.loxèrics coneguts.
De fet, sembla clar que no es va fer res, o ben poc, per aturar el mal, tot i els organismes oficials que s’havien creat i les partides pressupostàries que s’hi havien esmerçat. Per això, el 25 de març de 1895, l’ajuntament demanà que sea eliminado del presupuesto provincial el contingente para gastos de defensa contra la filoxera, ya que ningún beneficio redunda en beneficio de los propietarios, antes el contrario un gasto inútil, toda vez que la devastadora plaga campa a sus anchas por los viñedos de esta provincia, sin que se haga humanamente nada para cortarle algo su marcha.
L’única solució que hom tenia per pal·liar la crisi, era replantar amb ceps americans. Ja uns anys abans, en 1891, se n’havien comprat, però no sabem que s’hagués iniciat l’empelt, o bé que s’hagués fet cap replantació. Els propietaris de Cornudella sembla que no pensaren en el canvi fins que la fil.loxera començà a delmar els ceps del terme: el 31 d’octubre de 1894, hom demanà al governador civil si els propietaris afectats es podien assortir de ceps americans del viver provincial, i llavors també es preguntava si aquests ceps es donaven gratis i en quin nombre, així com quines varietats hi havia per tal d’agafar les més idònies pel sòl de Cornudella. Tot i així, el canvi dels ceps no es devia fer de seguida, o potser és que les primeres proves no resultaren , ja que el 16 d’agost de 1896, es reuniren els propietaris de Cornudella i acordaren demanar a l’enginyer agrònom de la província que passés a la vila per examinar els terrenys i els aconsellés quin tipus de ceps podien plantar. Segons Martorell, la replantació s’inicià en 1900.
A poc a poc, els ceps van ser replantats i s’anà canviant alguns conreus. Molta terra, però, va ser abandonada. La fil.loxera va perjudicar moltíssim una comarca que feia algun temps que ja patia la crisi econòmica. Per això, l’administració estatal va haver de corregir a la baixa, els tipus impositius sobre la riquesa. Els expedients de regulació, a Cornudella, començaren el 1898, que hi hagué el primer, per continuar després el 1903 -en què una comissió de pèrits va recórrer les finques afectades corresponents a cinquanta-un propietaris locals- i el 1904.
Imatge: Blog Economia 1r de BAT
________________________________________________________________________
Publicat a Cornudellaweb.com: 2001. Publicat a Cornudella Blog: 21/01/2013.
Comparteix:
Categories:Cròniques d'un poble
Crònica d’un dia per oblidar (Temporal Glòria) 
Siurana, vint veïns i mil turistes 
El científic cornudellenc Xavier Estivill, integrant del Consell Consultiu de Diplocat 
Núria Rafel, arqueòloga: “Els prehistòrics eren antics, però no tontos” 
Des de les Aubagues 
Deixa un comentari