Núria Rafel, arqueòloga: “Els prehistòrics eren antics, però no tontos”

By Carles X. Cabós on 13/11/2016 • ( 1 )

L’agost del 2011 es va localitzar a Cornudella de Montsant la mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres, una de les dues úniques mines de coure prehistòriques conegudes a Catalunya, totes dues al Priorat

Núria Rafel, a la mina del Mas de les Moreres o de la Turquesa, l’octubre de 2015

Núria Rafel, arqueòloga i professora titular de prehistòria de l’universitat de Lleida (UdL), té una llarga trajectòria professional treballant en diversos jaciments prehistòrics al Priorat. Durant dotze anys, ha estat excavant al poblat del Calvari (el Molar), i un parell d’anys el poblat de l’Avenc del Primo a Bellmunt del Priorat. Fa setze anys va iniciar un projecte d’investigació per tal d’estudiar la mineria i la metal·lúrgia de la comarca, la primera fase del qual es va centrar en l’estudi de les explotacions protohistòriques de la conca minera de Molar-Bellmunt-Falset. Posteriorment, el focus es va traslladar cap als recursos miners situats al nord de la comarca, permetent delimitar dues conques mineres que van ser explotades a l’antiguitat a la comarca. Per un costat, la de Molar-Bellmunt-Falset, i per l’altra banda, la del Montsant.

El resultat més destacat en el nou camp de treball va ser la localització, l’agost del 2011, de la mina del Mas de les Moreres o de la Turquesa —pel mineral que s’hi va trobar— i un pic de miner fet de pedra (pic lític) que es va trobar prop de la mina, al terme municipal de Cornudella de Montsant.

L’arqueòloga aclareix el perquè de la importància d’aquesta mina: “Fins ara, era l’única mina prehistòrica excavada a Catalunya i, per tant, ben documentada. Aquesta tardor, no obstant això, n’hem excavat una altra, la mina de la Solana del Bepo a Ulldemolins”.

Tot i que la mina ja era coneguda com a tal en l’àmbit geològic i mineralògic —el propietari dels terrenys, Sr. Busquets, va informar els arqueòlegs que aquesta havia estat tapada amb terra per motius de seguretat feia uns quaranta anys—, no es disposava de dades arqueològiques que permetessin datar la seva explotació ni el seu estat.

“El primer any, com que no sabíem com funcionaria la cosa, ni l’envergadura dels treballs que s’havien fet en època industrial, vam fer una sèrie de sondejos a pic i pala, i aleshores vam veure que estava tot remogut d’aquella època. El segon any, vist que no podíem fer-ho tot a pic i pala, ja vam portar una retroexcavadora i vam continuar excavant amb la màquina”, explica Rafel.

Núria Rafel, Dioscòrides Marín i Mark Hunt, el 25 d’octubre de 2015, últim dia d’excavació. Foto: Carles X. Cabós

Així, l’any 2012 es va iniciar la primera campanya d’excavacions, amb l’objectiu de situar els límits del jaciment i avaluar el seu potencial arqueològic. Amb els resultats obtinguts, la intervenció del 2013 es va centrar en el filó i el pou miner, amb la finalitat de posar al descobert els seus límits, només documentats parcialment en la campanya anterior, i avaluar altres aspectes tècnics. Durant l’excavació es van localitzar diversos útils prehistòrics de miner. L’any 2014, a causa de canvis en la gestió de les excavacions a càrrec de la Generalitat, no hi va haver campanya.

L’última campanya va tenir lloc l’octubre del 2015. Al llarg d’una setmana, Rafel va encapçalar un equip integrat per Mark Hunt (Doctor en Història), Dioscòrides Marín (Llicenciat en Història) i Nacho Soriano (Doctor en Arqueologia). L’equip es va instal·lar en un pis que els va cedir l’Ajuntament de Cornudella.

El diumenge dia 25 d’octubre es duien a terme els darrers treballs al jaciment, bàsicament fer dibuixos i fotografies del lloc. Uns dies abans, un dron va fer al voltant de dues-centes fotografies aèries. S’havia de documentar fins al més mínim detall, donat que l’endemà, dilluns 26, una excavadora procediria a tapar novament el jaciment per motius de seguretat, donat que la mina té una caiguda d’uns deu metres i cap administració es feia càrrec d’instal·lar una tanca per evitat accidents. Però en el darrer moment, el propietari del terreny, ubicat dins del Mas d’en Busquets (un dels dos masos que formen part del conjunt del Mas de les Moreres, juntament amb el de Casacúries), es va oferir a fer-se càrrec de tancar l’excavació amb una tanca perimetral. Gràcies a aquest acte generós, actualment la mina pot ser visitada i s’ha col·locat un cartell informatiu.

Núria Rafel, Mark Hunt i Dioscòrides Marín a la mina del Mas de les Moreres. Foto: Carles X. Cabós

Les dades obtingudes al llarg de les campanyes van permetre confirmar que la mina de la Turquesa fou explotada en època prehistòrica i que és una de les dues úniques mines de coure prehistòriques conegudes al Principat, juntament amb la Solana del Bepo d’Ulldemolins, descoberta l’any 1948 per Salvador Vilaseca. La d’Ulldemolins i la del Forat de la Tuta, a Riner (Solsonès, Lleida), eren fins aleshores les úniques a Catalunya de les quals els arqueòlegs disposaven de documentació directa. Investigacions posteriors, però, van posar en qüestió el caràcter de mina del jaciment de Riner.

Segons els experts, l’àrea minera del Priorat és el nucli més rellevant de tot el nord-est de la península Ibèrica per a comprendre l’organització i funcionament de la producció metal·lúrgica durant la prehistòria recent. En uns casos de forma directa (excavació de l’explotació minera) i en d’altres d’indirecta (analítica d’isòtops de plom de peces prehistòriques), les dades que s’han pogut extreure d’aquesta zona han permès corroborar l’explotació de les sis úniques mines metàl·liques prehistòriques conegudes a Catalunya (mines del Mas de les Moreres i del Barranc Fondo a Cornudella de Montsant, Solana del Bepo a Ulldemolins, i Linda Mariquita, Jalapa i Barranc Fondo a la conca minera de Molar-Bellmunt).

Vista general de l’excavació, l’últim dia (25 d’octubre de 2015). Foto: Carles X. Cabós

Núria Rafel explica que la mina de la Turquesa consta d’un filó principal i un filó secundari. “Primer es va explotar el filó principal, perquè era aflorant, és a dir, els prehistòrics, que eren antics però no tontos, anaven pel camp i veien unes taques blaves i verdes a terra, i sabien que allò volia dir que allí hi havia coure. I en aquest filó que aflorava a la superfície és on van començar a treballar”.

“Van anar aprofundint fins que va arribar un moment en què que ja no podien treballar des de dalt per què ja començava a ser molt profund, ja que aleshores la profunditat màxima fins on podien treballar era d’uns 6 metres o una mica més, a causa de les eines molt primitives de què disposaven. Aleshores van començar a excavar un altre pou a la roca, al costat del primer, seguint el filó secundari. Part d’aquest pou s’ha conservat. Buscaven llocs per a fer els pous on la constitució de la roca fos més dèbil. Fins i tot hi ha uns forats a manera de graons per posar els peus per pujar i baixar del pou. També es veuen unes petites lleixes que podien servir per col·locar torxes”.

Massa de pedra prehistòrica trobada a la mina. Foto: Carles X. Cabós

Segons les dades obtingudes, l’inici de l’explotació de la mina es podria datar entre el Calcolític —Edat del Coure— i l’Edat del Bronze, així com en època moderna-contemporània. Una datació més exacta és difícil de precisar per la tipologia de la mina, on els miners anaven només a treballar i en acabar la jornada se’n tornaven cap a casa: “Les mines com la de les Moreres són diferents de la mineria cartaginesa i romana, en les quals es podia baixar a 150 metres, on es produeixen ambients confinats, i per tant, es pot conservar la matèria orgànica. Aquí no, i aleshores, no trobem materials com en un poblat o una necròpolis, perquè aquí no venien amb la vaixella, simplement venien amb una bossa de cuir i poca cosa més”, aclareix.

Malgrat tot, els arqueòlegs van recollir la totalitat de la terra de la part més conservada de la mina, al fons del pou. A partir de les mostres d’aquesta terra, s’intentarà trobar alguna resta orgànica per tal de poder-la datar pel mètode de carboni-14, un isòtop radioactiu present als materials orgànics que s’utilitza com a base per la datació. Tot i que Rafel no confia gaire a trobar-hi res, afirma que ho intentaran. “Si no és possible així, l’únic que podem dir és que la mina va ser explotada en un període que aniria des de finals del tercer mil·lenni abans de crist fins a mitjans del segon mil·lenni abans de crist. Això és un període molt ampli, però moment no podem precisar més”.

Mina del Mas de les Moreres o de la Turquesa

Replà d’escombraries davant del filó. Foto: Carles X. Cabós

En total, a l’explotació minera s’han pogut trobar més d’una setantena d’útils lítics miners, majoritàriament pics i masses, però també alguns suports naturals que podrien haver estat usats com a matèria primera en la producció d’eines.

És interessant constatar que les masses trobades a la mina de la Turquesa difereixen dels de la veïna Solana del Bepo d’Ulldemolins. Com explica l’arqueòloga, “les de la Turquesa són bastant primitives comparades amb la Solana del Bepo, on hi ha uns pics que tot indica que segurament són [eines] una mica més modernes. Aquí, en general són estris molt primitius”.

Alguns d’aquests objectes no s’han trobat al mateix pou, sinó en un replà d’escombraries industrials situat davant del filó. Això és així “per què quan hi ha una explotació antiga, sigui prehistòrica o medieval, i després hi ha una fase d’explotació industrial, com que en aquesta època els mitjans tecnològics són més potents, acostumen a destruir les evidències de les explotacions antigues”. Aleshores és quan els arqueòlegs han de buidar les escombraries per veure si ha quedat alguna cosa de les explotacions antigues, com en aquest cas. “I aquí això és el que ens ha passat i estem molt contents perquè això és molt difícil”, precisa.

La mina, el dia 26 d’octubre de 2015. Finalment no es va acabar omplint de terra gràcies al propietari de la finca sr. Busquets, que es va oferir a pagar de la seva butxaca una tanca perimetral. Foto: Núria Rafel

La data d’explotació més recent de la mina data entre els segles XIX i XX, època important quant a activitat minera al Priorat. També cap la possibilitat que s’explotés durant la Baixa Edat Mitjana, tot i que els investigadors ho consideren molt poc probable.

El coure en brut que s’extreia de la mina era transportat a altres llocs, on se separava el mineral de la ganga. El procés ens l’explica Núria Rafel de manera molt didàctica: “El mineral triturat es posava en uns recipients de ceràmica, i amb carbó i llenya, feien foc. Aquest foc s’havia de mantenir durant molta estona, per què el coure es fon a 1.100 graus, i a més la temperatura ha de ser sostinguda durant el procés. A mesura que el coure es va fonent, com que té més densitat que tots els altres materials que l’acompanyen, va quedant dipositat al fons del vas ceràmic, i a sobre queda l’escòria o ganga. Quan es refreda, del material resultant es pot separar la ganga del coure”.

Aspecte actual de la mina. Foto: Salvador Salvadó / Facebook

Amb el mineral pur, ja es poden elaborar instruments com ara punxons per treballar la pell, per treballar el sílex, punyals, o alguns objectes ornamentals com collarets. Per fer-ho, tornaven a fondre el coure i el tiraven en un motlle per fer la peça requerida. De fet, s’han trobat objectes que segons les proves analítiques podrien haver estat elaborats amb mineral procedent de la mina de la Turquesa, com un punxó a la coveta de l’Heura d’Ulldemolins o un vas de reducció a la Balma del Duc de Montblanc.

A partir del tercer mil·lenni aC, per tal d’obtenir bronze, el coure es barreja amb estany, un mineral que a Europa estava molt concentrat en uns indrets determinats i que va requerir xarxes d’intercanvi de llarga distància.

—

Referències bibliogràfiques:

Ignacio Soriano, Núria Rafel, Mark A. Hunt Ortiz, Ignacio Montero, Selina Delgado-Raack: “Una nueva explotación minera prehistórica en el noreste: la mina de la Turquesa o del Mas de les Moreres en Tarragona”. VIII Congreso internacional sobre minería y metalurgia históricas en el sudoeste europeo. 11-15 junio 2104, Granada.
Núria Rafel , Ignacio Montero, Ignacio Soriano, Mark A. Hunt, Xosé-Lois Armada: “Nuevos datos sobre la minería pre y protohistórica en Cataluña”. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Granada [CPAG] núm 24, 2014.

—

Publicat a Segle21.cat el 13 de novembre de 2016