.
Era l’any 1981, quan mossèn Roquer ens va portar de colònies a Barruera durant una setmana inoblidable. El viatge des de Cornudella a Barruera era prou llarg, més tenint en compte l’edat dels viatgers, gairebé tots nens i nenes d’entre 8 i 12 anys, i que com aquell que diu encara no ens havíem mogut mai de casa sense els pares al costat. Així doncs, carregats de motxilles, il.lusió i mocadors per eixugar-nos els mocs, vam emprendre aquell primer gran viatge. Després d’unes hores de carretera, de fet poc abans d’arribar a la nostra destinació, vàrem tenir una sorpresa majúscula quan vam veure, en una cruïlla de la carretera principal, un indicador que hi posava “Cornudella 6 km”. Tots abocats a les finestres de l’autocar, aquell indicador va passar per davant nostre entre comentaris i bromes infantils al respecte. Com podia ser que només estéssim a 6 quilòmetres de casa si ja feia hores que viatjàvem…? L’anècdota va quedar allí, ben aviat arribaríem al nostre destí i òbviament tots vam comprendre que aquella no era la “nostra” Cornudella, si no una altra de la qual no n’haviem sentit a parlar mai. L’espineta, però, se’m va quedar clavada, i des d’aleshores sempre vaig saber de l’existència d’aquella altra Cornudella.
.
.
Molts anys després, ja amb internet a casa i totes les facilitats que això proporciona, em vaig voler informar una mica sobre aquella Cornudella de la qual només en coneixia un indicador en una carretera llunyana. Va resultar que molt antigament, als voltants del lloc hi havia un castell anomenat “Castell de Cornudella”, avui dia en runes, que va donar nom al municipi, format per diversos llogarrets i masos dispersos. L’any 1056, ja apareixia documentada com “Cornutella”. També existeixen les runes de l’església de Sant Pere de Cornudella, de la primera meitat del segle XII. Prop d’allí es troben els “Dòlmens de Cornudella”, unes construccions prehistòriques que son un dels atractius turístics del lloc, tot i que només s’hi pot arribar a peu. Així doncs, em vaig adonar que aquella Cornudella, també està situada en una vall, probablement és més antiga que la nostra, fet que encara la feia més interessant si cap. Actualment pertany al municipi d’Arén (comarca de la Ribagorça, Osca), i també s’anomena Cornudella de Valira -Cornudella de Baliera en castellà-. En alguna pàgina d’internet, vaig llegir que feia anys que el lloc estava despoblat, cosa que em va entristir.
.
.
A mitjans del mes d’agost d’enguany vaig anar a passar uns dies a Barruera. No hi havia tornat des d’aquelles colònies infantils amb mossèn Roquer, gairebé 30 anys enrere. De camí, arribats al poble d’Arén, vàrem preguntar com s’anava a Cornudella. Ens van indicar que continuessim per la carretera principal, fins trobar l’indicador. Aquesta vegada no vàrem passar de llarg. Deixant la carretera principal vam agafar una estreta carretera, serpentejant entre camps de girasols i ponts atrotinats. Curiosament, de seguida ens va cridar l’atenció una muntanya, per la seva semblança al Montsant. Poc després arribàvem a un llogarret, amb una petita església i algunes cases mig derruïdes, però amb senyals de vida en forma de corrals, algun magatzem agrícola i poca cosa més. Després d’aparcar el cotxe en un costat de la carretera, ens vam endinsar pel carrer principal del poblet, el carrer del Sol, fins que ben aviat ens vàrem trobar amb un senyor i una senyora grans, que vivien allí.
.
.
Els va fer molta gràcia que nosaltres també fóssim de Cornudella -tot i que d’una altra-, i ens van acompanyar una mica més enllà per presentar-nos als seus veïns. Aquests van deixar la feina que estaven fent i vàrem estar parlant una bona estona amb ells. Tots havien sentit a parlar de Cornudella (de Montsant), i fins i tot ens van dir que anys enrere, quan encara no existien els codis postals, de vegades els arribaven per error cartes dirigides a la nostra Cornudella. També ens van explicar, una mica en broma, que tot i que eren pocs habitants, Cornudella era més gran que Barcelona (en extensió, és clar!). Vàrem fer fotografies del lloc, algunes amb ells, i els vam prometre que els enviaríem les fotos per correu, donat que no disposen d’internet, juntament amb algunes fotografies de Cornudella de Montsant. Després d’acomiadar-nos, vàrem continuar per la mateixa carretera, visitant altres llogarrets abandonats i masos dispersos, tots ells dins de l’antic terme de Cornudella. No vam trobar ningú més, tot i que algunes construccions semblaven habitades, i fins i tot n’hi havia alguna de nova planta.
.
.
Amb la sensació de la feina feta i l’espineta desclavada, vàrem tornar per on havíem vingut fins agafar novament la carretera principal que ens havia de portar a Barruera, on vam arribar amb unes quantes hores de retard. Una pregunta, però, em continuava rondant pel cap: És una simple casualitat que totes dues “Cornudelles” comparteixin el nom?
.
.
.
.
.
Carles X. Cabós. Cornudella (de Montsant), 2 de setembre de 2010. Fotos: Cornudella de Valira, Carles X. Cabós 16 d’agost 2010.
.
Comparteix:
Categories:Punt de vista
Crònica d’un dia per oblidar (Temporal Glòria) 
Llibertat d’expressió 
Julià 
Priorat el documental 
Des de les Aubagues 
Deixa un comentari