Pàgina d'inici › Persones › «Vaig començar a bussejar de gran i ja no he pogut parar»

«Vaig començar a bussejar de gran i ja no he pogut parar»

By Carles X. Cabós on 21/02/2016 • ( 0 )

Entrevista amb el cornudellenc Joaquim Castaño, instructor de busseig, fundador de la secció de busseig tècnic Natur-Tek i representant a Catalunya de XtremeDive

Joaquim Castaño, al cafè de la Renaixença, a Cornudella. Foto: Carles X. Cabós.

Com molts cornudellencs, Joaquim Castaño Garcia va néixer a Reus, en el seu cas l’any 1970. Sempre havia treballat a la construcció, fins que va trobar feina a l’Associació de pares amb fills discapacitats de Reus, on va treballar set anys com a monitor per a persones amb discapacitat psíquica. Actualment treballa a la capital del Baix Camp a Reus Mobilitat i Serveis, tot i que continua vivint a Cornudella.

Els documentals de Jacques Cousteau que mirava a la tele en la seva infantesa i joventut «aquell francès estrany amb una gorra vermella de llana que anava d’aventura en aventura pels oceans» el van marcar. Però no va ser fins a l’any 2008 que va començar a bussejar: «vaig començar de grandet i ja no he pogut parar». Des d’aleshores no ha parat de formar-se, i actualment és instructor de busseig de diverses agències o certificadores americanes d’entrenament, com ANDI (American Nitrox Divers Inc.) i SDI (Scuba Divers Instructors) en busseig recreatiu, i TDI (Technical Divers Instructors) en busseig tècnic. És un dels fundadors de la secció de busseig tecnic Natur-Tek, del club Natura-Sub, i juntament amb un company representant a Catalunya d’una de les més prestigioses escoles de busseig tècnic de l’estat, com és XtremeDive, amb seu a Almeria.

Busseig amb reciclador a Cabo de Gata (Almeria). Foto: Cedida.

— Quants tipus d’instructor de busseig existeixen? Per quins altres nivells s’ha de passar per arribar al màxim nivell d’instructors?
— Basicament dos tipus, recreatius i tècnics. Per arribar al màxim nivell han de passar molts anys, molts cursos i moltes hores davall de l’aigua. Com a exemple et diré que per poder formar-te com a instructor recreatiu fan falta un mini’m de 100 immersions, en acabat es farien cursos d’especialitats d’instructor recreatiu. I per accedir als cursos d’instructor de busseig tècnic és obligatori ser instructor recreatiu i bussejador tècnic de les matèries a fer. Jo estic a mig camí, sóc instructor d’una especialitat de busseig tècnic amb ampolles laterals o Sidemount.

— Actualment, a banda de bussejar pel teu compte, també ets instructor. Fas classes de busseig en algun lloc?
— Si, sóc instructor de Sidemount TDI (busseig en ampolles laterals), de Xtremdive Catalunya i fem servir les instal·lacions a la Selva del Camp del Club Natura-Sub del qual sóc soci, però ens desplacem on faci falta.

— Cada quant surts a bussejar? Quines són les millors i pitjors èpoques de l’any?
— Si puc cada setmana. Les millors èpoques, partir de Setmana Santa fins a finals de setembre que l’aigua està calenteta, però la veritat és que la millor època és tot l’any, simplement et fiques un neoprè més gruixut i ja està, però cada vegada més la gent està comprant-se vestits de busseig «secs», que són estancs i no entra aigua.

— On vas fer la primera immersió?
— La meva primera immersió, fora de les del primer curs com a tal va ser a un lloc molt bonic entre Cambrils i l’Ametlla de Mar que es diu Platja Fòssil entre uns 15 i 20 metres de fondària i és més o menys on arribava el nivell del mar ja fa una bona pila d’anys.

— Quin tipus de busseig practiques, i quants tipus hi ha?
— Bàsicament hi ha el busseig comercial i el busseig esportiu recreatiu. El comercial és el que es dedica a treballar sota l’aigua. I l’esportiu recreatiu és el que es dedica a l’oci i a gaudir, per explicar-ho d’alguna manera. Dintre de l’esportiu recreatiu hi ha el merament esportiu que està limitat en temps i fondària màxim 40 metres i mai es pot entrar en descompressió. I el busseig tècnic, que és un busseig diguem més complicat amb bussejos molt profunds —estem parlant de fondàries a partir del 50 metres— amb barreges de gasos i amb descompressions llargues i obligatòries que t’impedeixen sortir a superfície sense complir totes les normes i els temps establerts i el busseig en coves o «espeleobusseig» que és bàsicament el que estic fent des de ja fa uns 3 anys fins avui.

Foto feta a la sortida del manantial de El Padre Nuestro, a la República Dominicana, juliol del 2015. Foto: Cedida.

— Suposem que baixes a una profunditat de més de 50 metres. Abans de tornar a la superfície heu de fer diverses parades durant l’ascens, és així?
— Si és clar, a part que no baixem amb «aire» pel fet que per una sèrie de regles i pressions parcial dels gasos l’aire no és recomanable a grans fondàries, baixem amb una barreja de gasos anomenats «Trimix», i fem parades obligatòries de descompressió amb oxigen al 50% i al 100%

— Quanta estona acostumen a durar aquestes parades obligatòries, i què passaria si no es respectessin els temps?
— El temps varia segons la profunditat, el temps que estiguis al fons i la barreja de gasos que portis, però varia des de 10 o 15 minuts fins a hores en alguns casos, ja que hem d’eliminar el nitrogen acumulat a l’organisme en forma de «bombolletes». És més o menys com remenar una ampolla de gasosa i obrir-la de cop, el gas s’expandeix i la lies grossa no? Doncs amb el cos passaria el mateix, per això pugem a poc a poc i fent les parades obligatòries per què les bombolles no expandeixin i eliminar-les a poc a poc.

— Coneixes més persones del Priorat que practiquin aquest esport?
— Conec a l’Àlex Capafons, al qual li vas fer una entrevista no fa gaire per la seva afició al paramotor i que a més és un gran bussejador, i també sé que per Cornudella hi ha alguns que fan busseig recreatiu.

— Quines escoles de busseig existeixen a les nostres comarques?
— Escoles existeixen unes quantes tant de certificadores privades com federades, totes elles igual de vàlides, però pot ser per la seva infraestructura i bona feina puc recomanar dos, una privada com és MRotaDiving a Torredembarra, que és on vaig formar-me com a instructor i bussejador tècnic, a part que són especialistes en busseig per discapacitats, i una de Federada com és el Club Natura-Sub de la Selva del Camp al qual pertanyo com a soci, que té una qualitat d’ensenyament que poques vegades es troba.

— Quins són els llocs més propers a casa nostra per anar a bussejar?
— Bé, casualment els llocs més propers a casa són també els més complicats de bussejar, a la costa tarragonina i a causa del seu fons arenós, el trànsit de vaixells de gran tonatge, pesca d’arrossegament i el riu Ebre fan que les nostres aigües siguin especialment brutes. Si mes no a la zona de l’ametlla de mar hi ha un munt de caletes on l’aigua està més neta que a altres llocs i per iniciar-se en el busseig són perfectes.

— Bussejar als embassaments de Guiamets, Margalef o Siurana, o en els pantans en general, suposo que no deu tenir massa gràcia…
Home, no massa. Al de Siurana ho he fet alguns cops i la veritat es que a partir dels 7 o 8 metres no et veus ni les mans, a part de què no tenen massa vida.

— És fàcil iniciar-se en aquest esport?
— Si és molt fàcil, tan fàcil que a partir dels 10 anys ja es pot fer el primer curs, jo a la meva filla gran que m’ho demanava d’ençà que sap parlar al final l’any passat li vaig fer el primer curs i ara als estius alguns dies ve amb mi a bussejar.

— Què es necessita per bussejar?
— El que es necessita és molt simple. Primer que res una revisió feta per un metge especialista en medicina hiperbàrica on digui que ets apte pel busseig. Fer el curs corresponent amb qualsevol de les certificadores que hi ha habilitades, i una vegada passat i aprovat el curs una assegurança medica pel busseig i la titulació corresponent.

— És un esport car?
— Si i no. En el vessant recreatiu, diguem-ne per sortir el cap de setmana a veure peixets, que és el que fa gairebé tothom no es car. El curs d’iniciació deu sortir per uns 300 euros i és per tota la vida, i una immersió amb un centre ronda els 25 o 30 euros… i tot l’equip de compra el pots tindre per uns 800 euros. Crec que surt bastant més car comprar-te una moto per anar els diumenges que això. Si entrem al busseig tècnic, que és mes el que fem nosaltres en l’àmbit particular, ja estem parlant d’equips especials que passen a ser carets, ja parlem de 8.000 o 9.000 euros mínim.

Joaquim Castaño, entre Cambrils i l’Ametlla de Mar l’hivern del 2014, preparat amb tot l’equip per baixar a un vaixell enfonsat a uns 65 metres de fondària. Foto: Cedida.

— Quins són els tres o quatre llocs que recomanaries per bussejar sense sortir de les comarques de Tarragona?
— Ràpid! Els fons de Torredembarra i les caletes que hi ha entre Miami Platja i l’Ametlla de Mar.

— Per què, què hi ha en aquests llocs que els fa especials?
— Doncs pel que fa a busseig recreatiu són uns llocs que com que tenen diverses zones amb moltes roques tenen molta vida, peix petit i mitjà, ja que la majoria de fons de les comarques tarragonines es de fang i no tenen vida. I quant a busseig tècnic, aquesta zona compta amb gran nombre de vaixells enfonsats, molts d’ells de la segona guerra mundial entre els 50 i 100 metres de fondària.

— I quins són els llocs on has bussejat fora de les nostres comarques que t’hagin sorprès per les seves característiques?
És complicat, però Sardenya em va fascinar, sobre tot el nord de l’illa, ja que sembla que tota la costa sigui un gran formatge de gruyère plena de forats i coves per tot arreu. França tota la vall del riu Lot, que és un dels paradisos mundials per espeleobussejadors. I com no la meva estimada República Dominicana, amb aigües transparents tant al mar com a les coves.

— Quins són els llocs mítics del busseig arreu del món, aquells llocs on tot bussejador hauria d’anar almenys un cop a la vida…
— Mar Roig, Filipines, Maldives, Carib, Illes Galápagos, Sud-àfrica, Polinèsia, Zanzíbar… puc seguir si vols.

— Tria’n almenys un, de tots aquests llocs, al qual t’agradaria anar i per què
— Doncs si m’ho poses així…. Galápagos i Polinèsia. La raó? Molts taurons, molt grans i de tota mena!

— El mar està tan malament com diuen a la tele? Es veu molta brutícia pels llocs on busseges?
— Sí, està tan malament o pitjor!!! Mes que per la brutícia per la sobrepesca i les «males arts» de pescar, pesca d’arrossegament que destrossa el fons marí, xarxes de mides il·legals, xarxes abandonades, etc.

Esperant torn per passar per una restricció (lloc molt estret per on només passa un bussejador amb dificultat) a la cova de El Chicho (República Dominicana). Foto: Cedida.

— T’has trobat amb alguna situació perillosa?
— Suposo que cada vegada que baixem fons o entrem a una cova és prou perillós però crec que és un perill «controlable» dins el que cap. Estar dins una cova inundada a gairebé 1.000 metres de la sortida i haver de tornar pel mateix lloc és prou perillós, però amb formació, tant teva com dels companys, una situació perillosa passa a ser una anècdota quasi sempre.

— I això, alguna anècdota?
— Pot ser la més ximple del món però cada vegada que hi penso em faig un fart de riure. Un dia amb les presses i les ganes d’anar a bussejar vaig arribar al lloc i m’havia deixat tot l’equip de busseig a casa.

— Després d’aquests anys practicant aquest esport, ens pots dir quins són els valors més importants que has après bussejant?
— Pot ser a confiar en tu mateix, a conèixer la teva àrea de confort i superar-la amb seguretat. Descobrir que l’home encara no ha descobert res sota l’aigua. També coneixes molta gent, però sempre hi ha el grupet de 3 o 4 companys amb els quals et fiques en «fregaos» amb els que saps que si tens un problema ells et trauran, i al revés igual.

—

Entrevista publicada a PrioratDiari.cat i Cornudellablog.cat el diumenge 21 de febrer de 2016.