Julià

Julià

Fa pocs mesos, escrivia l’article “Segle21.cat, el món des del Priorat“, on parlava d’aquest nou projecte que ara acaba. Continuo pensant exactament el mateix. El Priorat mereix tenir un mitjà de comunicació independent. Però no és fàcil, requereix molta dedicació (temps) i molta regularitat. Noves circumstàncies professionals, i sobretot familiars, es fan incompatibles amb la dedicació que mereix Segle21.cat o qualsevol altre projecte similar. S’obre una nova i important etapa vital, i després de donar-li voltes i més voltes durant les darreres setmanes, he arribat a la conclusió de què és hora de plegar.

Tinc un fill de 4 anys, maco i sa, el que més estimo en aquesta vida. Sempre havia dit que si tenia un fill, es diria Julià. Li vam posar aquest nom perquè és com es deia la primera església del meu poble, dedicada a Sant Julià, al voltant de la qual segons la llegenda, Cornudella va néixer i créixer.

A la seva curta edat, el Julià ja ha vist massa hores al seu pare davant de l’ordinador o del telèfon… “Un moment Julià, que ara acabo i vinc”, “aquesta tarda m’hauré d’estar una estona a l’ordinador, juga tu solet una estona que ara vinc”… “Un moment que el papa acaba i anem al parc”… Moltes vegades es quedava adormit al sofà, esperant-me.

He dedicat moltes hores a aquesta afició / passió al llarg dels darrers vint anys, de manera pràcticament ininterrompuda. Els inicis al Diari de Tarragona, cap a 1996 o 1997, fent de “corresponsal” a Cornudella de Montsant; la creació de Cornudella Web el 1998 que ha continuat fins avui amb altres noms; PrioratDigital.com entre 2002 i 2004, la posada en funcionament de PrioratDiari a delCamp.cat el 2015, Cornudella Segle XX (web de fotos), o la posada en funcionament de Segle21 l’any passat… Han estat més de vint anys que he gaudit d’aquesta estranya afició, que realment ha estat més com una feina, però pagant. I content.

He tingut l’honor de compartir, al llarg de tots aquests anys, molts o alguns d’aquests projectes i il·lusions amb persones increïbles i imprescindibles. Si no les hagués trobat des de bon començament, segurament hauria plegat molt aviat i moltes d’aquestes idees i cabòries mai haguessin vist la llum. Cadascú segons la seva disponibilitat i criteri, al llarg de molts anys o des de fa poc… Tots i cadascun dels seus articles, reportatges, opinions o suggeriments els he rebut com un regal; en moltes ocasions he estat el primer a llegir-los i publicar-los i per a mi això ha estat un privilegi i un orgull.

El dia té les hores que té, no es poden estirar. Es poden fer equilibris puntualment, però no de manera permanent. Arriba un moment que s’ha de triar. Vull veure créixer al meu fill, encara més, créixer amb ell; ensenyar-li els meus racons preferits de Montsant, viatjar junts, passar l’estona al parc, llegir un conte o mirar una pel·lícula infantil a la tele. Centrar-me en la meva professió, tinc la sort de tenir una feina que m’agrada, que m’ho ha donat tot i que ara més que mai, exigeix una formació constant. Continuar amb els estudis que vaig començar a fa dos anys i que fa un any que estan aparcats per falta de temps. Ja ho diu ma mare… Si hagués estudiat quan tocava…

Conservaré aquest blog “Desde les Aubagues” per quan em doni per escriure alguna cosa, i el facebook i twitter personals. Segle21.cat no s’actualitzarà més, estarà a la xarxa fins que deixi de pagar el lloguer del servidor o el domini, cosa que tardarà molt a passar. Però en uns dies a la pàgina principal apareixerà un avís de cessament de l’activitat.

Invertim el nostre temps el millor que puguem o sabem, hi ha moments que si no els vivim quan toca, no tornen mai. Com va dir José Luis Sampedro, “El temps no és or, el temps és vida”. Hi estic completament d’acord.



Categories:Punt de vista

Etiquetes: ,

6 replies

  1. Es una decisió molt important, d’acord amb el que dius, lo que feies t’apasionava i t’absorviales hores sense donar-ten compte, i si més hores tingues el dia passaria el mateix. Però desitgem tots que de tant en tant ens regalis alguns dels teus magnífics escrits. Una abraçada Carles.

    Liked by 1 person

  2. Moltes gràcies Miquel. Si, la veritat és que les hores passen volant quan fas el que t’agrada. Em quedo amb aquest blog per què quan tingui ganes d’escriure alguna cosa pugui matar el cuc 🙂

    Una abraçada

    M'agrada

  3. No hi ha dubte que deixaràs un buit informatiu al Priorat, però les teves raons són tan tendres com indiscutibles. Gràcies per apropar-nos la història i l’actualitat del poble i de la comarca; ha estat magnífic col·laborar-hi. Que per molts anys segueixis a les aubagues.

    M'agrada

  4. Els buits estan per omplir-los 🙂 Moltes gràcies Pep, per la teva col·laboració i per les teves paraules.

    M'agrada

  5. Moltes gràcies per la feina feta. Suposo que sóc un dels molts lectors anònims que gràcies al teu blog he après coses interessants sobre el Priorat. El meus avantpassats venen de Cornudella, de manera que seguir els teus articles ha estat com una mena d’acostament a les meves arrels. A més, has escrit amb una gran estima per la nostra terra i les nostres tradicions que m’han fet gaudir encara més el teu blog.
    Felicitats i molta salut per tu i els teus .
    Jaume

    M'agrada

Respon a Jaume Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: