Pàgina d'inici › País petit › La Unió Esportiva Porrera assoleix l’ascens a Tercera Catalana

La Unió Esportiva Porrera assoleix l’ascens a Tercera Catalana

By Carles X. Cabós on 21/06/2016 • ( 0 )

Toni del Àguila, president de l’U.E. Porrera: “el nostre objectiu per a la temporada vinent és arribar a uns 90 socis”

El Porrera celebra un gol al camp del Baronia d’Escornalbou, on els prioratins van guanyar per 0 – 8. Foto: @enric_pam

L’equip de futbol de Porrera ha aconseguit per primera vegada a la seva història pujar a la Tercera Catalana de futbol. Els porrerans han fet una temporada per emmarcar, acabant segons a la taula i sent l’equip més golejador de la lliga, arribant a encadenar una sèrie de vuit victòries consecutives i lluitant pel títol fins a les darreres jornades de la competició. Finalment, el campionat se’l va emportar merescudament La Riba, l’equip que menys gols va rebre al llarg de la temporada i amb una experimentada plantilla. Tot i això, el club i l’afició del Porrera van celebrar el subcampionat com una gran fita, amb rua inclosa.

Tot i la segona plaça, el Porrera encara tenia opcions d’ascendir, sempre que la U.D. Salou superés la promoció contra el C.F. Flix per pujar a Segona Catalana. Així va ser, el Salou va derrotar al Flix i la plaça dels salauris va passar als prioratins, com a millor segon de les lligues de la demarcació. El passat 13 de juny, la Federació confirmava en un comunicat oficial que la Unió té plaça a la Tercera Catalana a la lliga 2016 / 2017. El somni es feia realitat. Blai Mesa Rosés, membre de l’entitat esportiva, explica en els seu article La Unió fa història les claus de l’èxit: «Un equip de gent ordenat i treballador, una afició entregada i una davantera fulminant han estat les claus d’aquest èxit sense precedents per la Unió Esportiva Porrera».

Actualment, l’U.E. Porrera compta amb gairebé una setantena de socis, i en podrien tenir més si no fos per una d’aquelles coses que només passa als pobles petits. En tancar la sucursal de la Caixa Catalunya, el club va haver de passar tots els comptes i operacions a La Caixa, on van tenir alguns problemes per cobrar les quotes als socis. Això va fer que el nombre d’associats minvés considerablement, donat que havien arribat a tenir al voltant de 140 socis. Un nombre espectacular tenint en compte que Porrera no arriba als cinc-cents habitants.

Toni del Àguila, actual president de l’entitat, explica que “el nostre objectiu per a la temporada vinent és arribar a uns 90 socis”. El president ha estat pràcticament tota la vida vinculat al club. Va ser entrenador durant cinc anys, i president durant quatre anys més a l’inici d’aquesta segona etapa de l’U.E. Porrera, iniciada ja fa tres lustres. Després de deixar-ho durant un parell d’anys per després tornar, la primera temporada de l’U.E. Porrera a Tercera Catalana serà la seva tercera temporada com a màxim representant del club. “Tota la vida he estat involucrat d’una manera o altra. Podríem dir que aquest és el meu segon any del meu tercer cicle, per dir-ho d’alguna manera”.

L’U.E. Porrera també s’ha caracteritzat per ser un dels equips amb més ambient al camp. La mitjana d’espectadors a casa durant la darrera temporada ha estat d’uns 110-120, amb màxims d’uns 180 en alguns partits. Als desplaçaments, cap altre equip de la categoria pot presumir d’aportar una mitjana de mig centenar d’aficionats als camps rivals. Els jugadors de la plantilla, tots amateurs, procedeixen del mateix poble de Porrera, la zona de Reus, Vilafranca i Roda de Berà. Del Àguila explica que “de cara a la pròxima temporada, entren 4 jugadors més de Porrera, dels quals dos estan jugant a fora però crec que tornaran, i un parell de fitxatges més de la zona de Reus, un dels quals ja el tenim pràcticament lligat i l’altre hi estem treballant”. “També volem afegir tres persones més a la junta, i estem en negociacions amb l’ajuntament, per què un dels requisits que tenim en pujar de categoria és posar una tanca al voltant de tot el camp, que té un cost bastant elevat, i actualment depenem d’això”.

Però no tot han estat flors i violes en aquests quinze anys. Els primers anys “tothom era de Porrera, i per un poble que no arriba als cinc-cents habitants era un repte molt “bèstia” tenir vint-i-dos o vint-i-tres nanos del poble jugant a l’equip”. “Vam tenir unes temporades molt maques, quan tothom venia al camp els dies de partit, cal dir que al poble tampoc no hi ha una gran diversitat d’activitats per fer, així que el futbol era una mica el centre d’atenció, i la gent els diumenges ja s’ho prenia com un costum anar al futbol”. Però al cap d’uns anys l’equip va tenir una crisi, “vam haver de començar a fitxar molta gent de fora, de la qual depeníem molt, vam aguantar com vam poder, però hi va haver un parell o tres de temporades molt dolentes, quan no guanyàvem ni un partit en tota la temporada, l’equip fins i tot va sortir als diaris per aquest motiu” afirma Del Àguila. I quan semblava que el club anava a desaparèixer, fa només un parell o tres d’anys, “una colla de joves es van posar al capdavant, van fer les coses mínimament bé, i vam contactar amb un entrenador, el Rodri, que ens va portar uns jugadors de qualitat que realment hem tingut la sort de tenir aquest any”.