«La Soul Machine intenta transmetre el que porta dins: soul i ànima»

Entrevista amb La Soul Machine, que acaba de presentar «Terra Negra» al 27è Mercat de Música Viva de Vic

La Soul Machine en un assaig al seu local, a Falset. Foto: Carles X. Cabós.

La Soul Machine en un assaig al seu local, a Falset. Foto: Carles X. Cabós.

Amb prou feines hi caben els músics i els instruments, i el poc espai que queda està ple de fundes de guitarres, saxofons i trompetes, escampats per l’únic lloc que queda per omplir, el terra. I això que avui no hi són tots! A les parets, pòsters amb diversos graus d’atrotinament, entre ells un parell de mosses en bikini, al més pur estil taller mecànic, retalls de diari, cartells de la banda… I la joia de la corona, un pòster dels mítics Bandor’s, el conjunt de la Vilella Alta que va portar música a les festes majors dels pobles prioratins durant dècades. Per si no ha quedat clar, el local d’assaig de la banda falsetana La Soul Machine, és més que petit: molt petit. En aquest cas, però, la mida no importa, fins i tot té avantatges: «A l’hivern s’agraeix». «El nostre local és la nostra segona casa, té un toc teenager però ens agrada», diuen.

En aquest lloc és on La Soul Machine es reuneix almenys una vegada a la setmana, més sovint si tenen alguna actuació propera. És el cas de les darreres setmanes, donat que ahir 19 de setembre, van presentar el seu nou disc «Terra Negra» al 27è Mercat de Música Viva de Vic. Poc abans, el passat dijous 17 de setembre, el diari musical Enderrock va presentar en exclusiva el videoclip «La Reina del Soul», el primer single de l’àlbum, enregistrat el passat dimarts 8 de setembre, a la sala de bótes de la Cooperativa de Falset.

«Terra Negra», que va sortir a la venda el passar 4 de setembre, representa la culminació de set mesos immersos en el disc i treballant exclusivament en aquest projecte. I alhora, l’inici d’una nova i emocionant etapa per a la banda falsetana, que a partir d’ara portarà als escenaris temes propis, a més de les versions amb què s’han fet grans al llarg dels darrers quinze anys. PrioratDiari.cat ha entrevistat alguns dels components de la banda, pocs dies abans de la presentació en directe del nou àlbum en terres osonenques.

Imatge promocional de la banda falsetana. Foto: Emili Argilaguet Olesti.

Imatge promocional de la banda falsetana. Foto: Emili Argilaguet Olesti.

— Recordeu on vàreu tocar en directe per primer cop?
— A Benissanet, una nit de quintos del desembre de 1999. Aquella nit havíem de tocar De Nada (antics 10.000 al mes) i un altre grup. A l’altre grup li van sorgir uns problemes i en un primer moment no havien de venir. Els quintos d’aquell any es van posar força neguitosos, ja que era el seu dia màgic i especial, i semblava que la nit se’ls hi esgarrava. Nosaltres, veient aquella situació, els hi vam dir que ho podíem arreglar, que havíem iniciat un grup de soul i que teníem unes quantes cançons. I així ho vam fer, al final la nit va sortir rodona, vàrem tocar De Nada, l’altre grup, i La Soul Machine. La secció de vents encara recorda que estaven fent una cervesa tranquil·lament a «El cafè de Falset» i els hi va faltar temps per baixar. Així va començar La Soul Machine.

— Per què «Terra Negra»?
— El títol ens permet integrar tres conceptes importants per nosaltres, com són la música negra, la terra negra del Priorat (llicorella..) i els vins negres que surten d’aquesta terra amb una personalitat tan definida. Volem que el disc tingui precisament aquesta personalitat, música negra feta per gent d’aquesta terra, dura, costosa i difícil.

— Quants temes inclou el nou disc?
— Onze temes, dels quals nou són temes propis i dues versions. Les versions són el tribut que volem fer als grans del soul. La Soul Machine és i ha estat una banda de versions i realment creiem que forma part de la nostra personalitat, per tant no tenia massa sentit no posar cap de les versions que ens captiven. La resta de temes són temes propis soul en català.

—Quins han estat els autors de la música i les lletres dels nous temes?
— Quan penses amb La Soul Machine penses en una banda de músics no amb els músics. El procés creatiu és un tot, on hi ha parts de cada un de nosaltres. Utilitzant una metàfora vitivinícola, podríem dir que en el procés d’elaboració d’un bon vi, que és el més important? El sol, el sòl, la pluja, la varietat, les arrels, els pàmpols, les podes, els tractaments, els adobs, etc.. És difícil mirar-s’ho així, no podem dir exclusivament que aquest vi prové de les arrels d’un cep, que tot i que és un factor important, no és el tot. La particularitat de La Soul Machine és aquesta: som un tot de soul.

La banda al seu local. Al centre de la imatge, a la paret, un pòster dels mítics Bandor's. Foto: Carles X. Cabós.

La banda al seu local. Al centre de la imatge, a la paret, un pòster dels mítics Bandor’s. Foto: Carles X. Cabós.

— Com va sorgir la idea de gravar un disc amb temes propis?
— Després del primer disc «Soul.cat» teníem la necessitat de realitzar un segon projecte amb temes propis prenen com a font d’inspiració totes les versions que hem anat fent fins al moment.

— Heu incorporat algun nou estil musical en el nou disc?
— Som fidels a l’estil, un estil que per a nosaltres és una manera d’entendre el món i la vida, ens aporta quelcom més que la interpretació d’unes notes o melodies musicals. La música soul evoluciona i nosaltres hem pogut descobrir aquesta música, des dels seus inicis (espirituals) fins a l’actual Mark Ronson i Bruno Mars. Tot i així, la música soul no perd mai de vista els clàssics. El soul encara conserva allò retro, però en general la musica soul integra passat, present i futur, amors i desamors, esperances i frustracions, etc.. Tot això és soul. Tothom té soul, i tu?

— Però «Flor de pasión» té tocs de salsa…
— Si, comencem amb un boogaloo, mescla de soul i ritmes afrocubans, i després canviem cap a una mena de salsa. La lletra ens va transportar a fer aquest moviment musical que li escau d’allò més bé al tema, el qual ens va semblar molt interessant i adequat.

— El tema escollit per al videoclip, La Reina del Soul, l’heu triat per ser el més representatiu d’aquesta nova etapa de La Soul Machine?
— En el procés de producció del disc vàrem parlar força sobre aquesta qüestió, ja que havíem d’escollir un single, i cada cançó tenia un advocat. La Reina del Soul per a nosaltres és força especial, és el primer tema que vàrem compondre com a Soul Machine, i li tenim un afecte especial: la lletra, la melodia, el ritme, els arranjaments, la força, la vitalitat i l’optimisme que transpira. Feu la prova i escolteu-la a primera hora del matí quan us desperteu… t’aixeques dient Hoy puede ser un gran dia!… També dir-vos que ens recorda i transporta al soul de l’Atlàntic Records, així com n’hi ha que ens transporten al so Motown. El disc Terra Negra és la nova etapa del grup, i La Reina del Soul és la nostra targeta de visita.

Al local, pocs dies abans de la publicació del nou disc «Terra Negra». Foto: La Soul Machine / Facebook.

Al local, pocs dies abans de la publicació del nou disc «Terra Negra». Foto: La Soul Machine / Facebook.

— Gairebé totes les cançons que componen el nou disc han estat ideades i escrites per vosaltres des de zero, això vol dir que almenys algunes d’elles poden reflectir experiències i vivències personals o tota semblança amb la realitat és pura coincidència?
— Tot el que escrivim té a veure amb la nostra realitat, amb els nostres sentiments, la nostra vida, les nostres experiències, això és soul, i el soul surt del cor per trobar-ne d’altres que sentin el mateix. La interpretació que en faci cada persona serà seva i els pensaments que d’aquest sentiment se’n desprenguin són personals. Nosaltres posem el paper i cadascú pinta el seu dibuix.

— Sobta una mica que un gàngster amic d’Al Capone, sicari a preu fet de Xicago —el protagonista del tema «Quimet»—, tingui un nom tan català i begui vermut de Falset…
— És una llegenda de Falset i ens va semblar divertit dedicar-li una cançó a un falsetà tan internacional. Les llegendes tenen aquest punt, imaginari, fantàstic, inversemblant, anecdòtic, amb un punt de veritat, sempre serà un misteri en Quimet i formarà part de la tradició oral de Falset. En Toni Orensanz al seu llibre El Falsari ens diu que tots els pobles són plens d’històries on, gairebé sempre, resulta impossible discernir què hi ha de cert o què hi ha de rematadament fals en el seu origen. No obstant això, s’expliquen i es tornen a explicar, ben amanides, fins a consagrar-se com a veritats majúscules que, a poc a poc, acaben formant part de la nostra realitat personal i col·lectiva més sòlida. La història d’en Quimet podria ser una història d’aquestes.

— El pròxim 19 de setembre presentareu el nou disc al 27è Mercat de la Música Viva de Vic. Hi havíeu actuat alguna vegada?
— Com a Soul Machine no hem tocat mai a Vic, tot i que altres membres de la banda hi han participat en distintes formacions.

Cartell del concert de La Soul Machine al Mercat de la Música Viva de Vic.

Cartell del concert de La Soul Machine al Mercat de la Música Viva de Vic.

— Per què hi ha tantes bandes de rock i tan poques de Soul?
— No ho sé, ho hauríem de preguntar a les bandes de Rock perquè no toquen Soul. El que et podem dir és que nosaltres vàrem descobrir el soul i ens va convertir, tot i que ens agrada escoltar tot tipus de música, especialment el rock, cosí segon per part de mare del soul.

— Hi ha algun festival dedicat exclusivament a aquest tipus de música?
— El Black Music Festival a Salt (Girona), el Blackcelona Festival (Barcelona) entre d’altres. Hi ha una pàgina web http://www.soulspain.com, que és molt interessant vinculada al món del soul: grups, concerts, festivals, etc.. us la recomanem. Fa un parell de mesos ens va fer una dedicació especial, gent molt maca i que als amants del soul ens tenen informats.

— Què veuria, escoltaria i sentiria una persona que no us ha vist ni escoltat mai en un concert de La Soul Machine?
— Ritme, groove, intensitat, soul power i missatge, un missatge integrat amb la música. La Soul Machine intenta transmetre el que porta dins, i el que porta a dins és soul, ànima. Sense ànima que som?

— Aquest tret tan característic de fer minimonòlegs en clau d’humor o ironia entre cançó i cançó als vostres concerts, que tan agrada al públic i sempre els arrenca un somriure, on té el seu origen?
— És espontani, ens agrada interaccionar amb el públic. El seu origen? Neix amb la Soul Machine, ens agradava i el públic responia bé. No inventem res, hi ha moltes formacions que ho fan i ens agrada ser així.

— Continuareu fent versions als vostres concerts?
— Si, forma part de la nostra identitat i personalitat, és el nostre ADN, tot i que li hem agafat el gust a reversionar encara més les cançons originals, portar-les a la nostra Terra Negra, el Priorat. Us posem el mateix exemple vitivinícola que abans: el mateix cep, en una orografia, clima, terra diferent, com farà el raïm? Com serà el vi? Nosaltres ens dediquem a plantar cançons soul al Priorat. I com surten? Ho heu d’escoltar, i el més important, heu d’escoltar a la vostra ànima.

— En quina mesura aquest disc representa un abans i un després de la Soul Machine?
— La Soul Machine sempre mira endavant i dalt de l’escenari intentem integrar l’abans i el després; passat, present i futur. El nostre abans eren versions que anem renovant i el nostre després seran els temes propis i les versions, però dins un estil que ens apassiona i apassiona el nostre públic. Una banda per tenir abans i després necessita un públic apassionat que senti el que sentim nosaltres quan pugem a l’escenari.

Al local, assajant els temes del nou disc «Terra Negra». Foto: Carles X. Cabós.

— És certa la història de Benjamin Blackwell, l’home de color que assegurava que durant la seva joventut havia estat xofer de la furgoneta de gira dels més grans intèrprets de la música soul?
— «Se non è vero, è ben trovato». La història està plena de Benjamins Blackwells, el nostre xofer del soul. Fa poc vam veure un reportatge: Standing in the Shadows of Motown que us recomanem, ja que precisament explica tots aquells grans músics, compositors, arreglistes, etc, que hi havia darrere de qualsevol gran èxit de Motown, Atlantic Records, etc. Això ens va fer pensar, per tant creiem que el nostre xofer necessita el seu minut de glòria i reconeixement, de fet qui no el necessita…?

Heu tingut alguna vegada problemes per encabir tants músics dalt un escenari?
— No… bé, encara no hem tocat dins un 600, però ho podríem provar.

— A quins escriptors del Priorat heu musicat i en quins estils?
— Vàrem crear un espectacle per la fira Literarum de Mora d’Ebre, «de l’Ebre al Mississipí» i va ésser el nostre primer intent d’encabir lletres en català amb música soul, la veritat que n’estem satisfets i encara les utilitzem als nostres directes, recorda el que et dèiem, integrem “abans i després”. En aquest espectacle vam adaptar poemes dels autors Agustí Masip (Priorat), Andeu Carranza (Ribera d’Ebre), Manel Garcia Grau (Castelló) i Pere Audí (Priorat).

— Com es van transformar aquells De Nada o 10.000 al mes en La Soul Machine?
— Encara podríem afegir-hi més…. la primera vegada que vàrem tenir una guitarra a les mans va ésser en un projecte escolar de l’Escola l’Antoni Vilanova. Dos professors es van proposar en un curs escolar crear una Tuna… i aquí va començar tot. Vàrem descobrir que podíem cantar i tocar la guitarra en grup, el més curiós és que després d’anys els hi hem explicat l’anècdota a aquests dos professors i els hi dèiem l’important que va ésser per nosaltres aquesta proposta. Ells ens miren amb cara d’agraïment i de sorpresa, ja que per ells va ésser un projecte i per nosaltres un projecte de vida. És a dir, un petit moviment seu va ésser molt transcendent per nosaltres, després pensem allò de què el moviment de les ales d’una papallona al Japó pot crear un huracà als Estats Units. Després de la nostra primera experiència vàrem passar per la Banda Vila de Falset, la pedrera per excel·lència, millor encara, «la nostra pedrera musical» i de la majoria de músics actuals de la comarca; posteriorment 10.000 al mes i De Nada. Nosaltres necessitem música i veiem música a tot arreu, només l’hem de trobar, collir, prepara-la i gaudir-la i fer-la gaudir. Això és el que ens proposem amb aquest disc.

— En una banda amb tants components, aquesta pregunta pot ser complicada de respondre de manera més o menys unànime, però, quins són els vostres grans referents musicals?
— Els nostres referents els podeu descobrir als directes de La Soul Machine, el repertori de directe té a veure amb aquells músics que ens agraden i que són molts. També podeu escolat el disc Soul.cat, que al seu moment va ser una declaració d’intencions dels nostres referents.

— Al llarg de l’any féu bastants concerts al Priorat. Us sentiu especialment estimats per la gent de la vostra terra?
— La gent del Priorat és la nostra terra negra. Ens sembla recordar que ens falten un parell de pobles al Priorat i podrem dir que hem tocat a tots.

Després de l'assaig, a l'exterior del local. Foto: Carles X. Cabós.

Després de l’assaig, a l’exterior del local. Foto: Carles X. Cabós.

Publicat a PrioratDiari.cat el 20 de setembre de 2015.



Categories:Persones

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: