L’abeurador o Auberadors del carrer de la Font (1972)

Abeurador del carrer de la Font, l’agost de 1972. Foto: Joan Huertas Juncosa

L’Abeurador o Abeuradors —o l’Auberador o Auberadors—, com s’anomenava indistintament, era al carrer de la Font, on comença la pujada del carrer del Bassot. Portava al mateix lloc des d’almenys feia quatre segles. Va ser enderrocat, incomprensiblement, el 10 de juny de 1995.

Informació relacionada:


Noms actuals i pretèrits de l’antic terme de Cornudella de Montsant, de Amigó i Anglés i Joan Bta. Espasa i Ballester:

Abeurador. V.: *Salt, l’abeurador del.

Abeurador, l’- [lauberadó]
També, algun cop, en plural. La pronunciació amb metàtesi ja ve d’antic, com a mínim del primer terç del s. XVIII, de forma generalitzada, segons els escrivans. L’abeurador es conserva vora la font, a la part alta, occidental, de la vila. Se suposa que, antigament, l’aigua li venia de les Fontanelles. Les anotacions que segueixen es refereixen a l’abeurador de dintre de la població, tret de la de 1521, que parla d’uns abeuradors al camí d’Ulldemolins, a la partida del Racó del Carro. Realment, vora el camí d’Albarca, cap al Racó del Carro, hi ha unes bassetes on s’abeurava el bestiar. Encara hi acostuma a haver aigua.

“en la vila de Cornudella davant la Fabregua e al costat de la Abeurador”“intus dictum loco circa la Beurador” i “in partita que dicitur lo Carro… cum via pu(bli)ca qua itur ad locum de Ulldemolins… ab los Abeurados” (MN 1496,26.3.1505, 6.9.1511 i 8.8.1521); davant la Beurador… ab lo carrero” (MN 1522, 10.2.1532); “als Abeuradors… ab lo cami de Mont Sant” i “a la Auberado… ab lo rech de la Auberado” (Val. 1737); “Ca(rre)r Auberado” (Renda 1797, índex).

Abeurador, de l’-

“Padri Joan Sabater del Abeurador” (Baptismes 1594, 2.9.1603); “Joane Sabater paratori lane dicto delaburador” (MN 1601, 12.11.1604); “Pere Joan Aragones de la Beurador” (Cort 103v 2.3.1640); “Joseph Gomis del Auberadó” (Cad. 1732, 344); “Joseph Elias del Abeurado” (Val. 1815, 812).

Abeurador, lo carrer Nou de l’-

“carrer dit lo carrer Nou de la Abeurado” (MN 1764, 86v, 21.4.1765); “carrer dit lo carrer Nou de la Abeurado” (Llibre s. XVIII, 188r).

Abeurador, el carreró de l’-

“al carrero del Auberador” (Val. 1737)

No n’hi ha record, però hi ha un corraló sense nom que parteix del carrer dels Abeuradors cap al N. El mapa II d’Aplec l’anomena el carrer d’Amunt. Potser és el mateix que hem trobat indicat com a ‘”carreró del carré qui va a la Font”, a primers del segle XVIII. O potser era el carreró den Sabater de 1657.

Abeurador, lo Ferrer de l’-

“Pere Joan Elies pages vulgarment anomenat lo Farré del Abeurador” (Any 1734, Testaments, f.61 AHAT, capsa 27. Anotació facilitada per Miquel Salvador Jassans).

 Abeurador, lo Pauet de l’-

“Pau Aragones dit lo Pauet del Abeurado” (Val. 1815,39).

Abeurador, la plaça (o) placeta de l’-

“en la p(rese)nt vila en la plasa de labeurador… de retro ab lo carrer dit los Esclotets” (MN 1671, 11 10.1679); “en la plaça, y ara dita casa de dit Gil trau porta devant la plaçeta del Abeurador” (Llibres XVIII [1741] 261 r): “a la plaseta del Auberado” (Determinacions, 2r, 2.3.1746); “al canto de la plaseta de la Abeurado” (Val. 1737); “dos hornos de cocer pan… el uno nombrado el viejo en la plaza d(ic)ha del Auberador” (Capb. 1789, 10); “De tiempo inmemorial estaba destinada la plazuela del Aberadó para local el mas idoneo con destino a mercado de la verdura” (Actes 1846-1867, 4.6.1865). Es referien a la plaça de Sant Joan.

Abeurador, lo rec (o) la sèquia de l’-

“cum la sequía que va al abourador” (MN 1399, 13v); “a la Auberado ab lo rech de la Abeurado” (Val. 1737).

No se’n parla, pero se sap que n’hi ha un que baixa per sota terra. Suposem que era el mateix, modernitzat.

Abeuradors, los-

“la partida apelat los Abeurados” (Inv. 1453); “in parte vocata los Abeurados” (MN 1486, 6v, 20.12.1486); “hort dintre la referida vila partida d(it)a la Abeuradó” (MN 1764, 49r).

Les terres pròximes a l’Abeurador es devien considerar una partida de terra. S’hi ha edificat, poc o molt, i no sen parla.

Abeuradors, el carrer dels- [lo karré delzauberadós]

Se l’anomena amb l’específic en plural, sense que una raó que ho justifiqui. Va de la Plaça de Sant Joan fins al punt on el carrer de la Font és continuat pel carrer de la Creu. Fins a 1948, començava a la plaça i en formava part la plaça de Sant Joan. Al seu començament va cap al NO i aviat s’encorba gairebé cap a l’O. No hi ha record d’haver-hi vist cap abeurador.  L’abeurador que es coneix és al final del carrer de la Font. Si, com es diu a l’anotació de 1724, el de la Font i el de l’Abeurador eren un de sol, aleshores s’establiria la coherència entre el nom i el lloc que el nom designa. El nom inspirat per la presència de l’abuerador no se’ns ha aparegut fins en aquella època tardana; en els temps anteriors, només hem vist que es parla del carrer de la Font. Que el de la Font i el de l’Abeurador eren el mateix carrer sota  dues denominacions pot contribuir a fer-ho creure que Conducta 1833, que té les anotacions distribuïdes per carrers, només anota el de l’Abeurador. Amill. 1862 diu que té 26 cases. N’hi ha dues de datades, segons l’any de la construcció o el d’una reforma: cal Rajadell, de 1760, i cal Morero, de 1808. Les circumstàncies polítiques li van alterar el nom diverses vegades: de finals de 1927 a 1931, va ésser retolat de la “Paz del Protectorado”; de 1931 a 1939, se’l va retolar de Galan í Garcia Hernàndez; de 1939 a 1979, va dur el nom de Calvo Sotelo.

“per lo forn que poseheix dita Universitat dios la p(rese)nt vila y al carrer dit de la Abeurador”, i “al carrer dit de la Abaurador, ó, de la Font” (Capb. 1724, 60 v i 77 v); “carre del Abeurado… ab lo Forn de la Vila” (Val. 1737); “carrer del Oberado” (Val. 1737); “del canto de la plasa qui entra al carré de la Abeurador” (Llibre s. XVIII, 187 r); “del carrer devant lo Abeurador” (Llev. 1813, 20).

Abeuradors, les parades dels-

“p(ar)te dicta las paradas dels Abeuradors… cum via qua itur al grau d.en Compta” (MN 1601, 14.3.1608).

Del llibre: Noms actuals i pretèrits de l’antic terme de Cornudella de Montsant, de Amigó i Anglés i Joan Bta. Espasa i Ballester.



A mi m’agradava l’abeurador de Cornudella
Inés Sánchez Ortega. Arquitecte resident a Cornudella (Diari de Tarragona, dimecres 28/6/95)

L’Abeurador de Dalt. Foto que acompanya l’article del llibret de la Sardana de 1995.

Aquell massís volum de pedra, humit i tapissat de molsa, esquitxat de falguerola, aquell sorollet d’aigua en moviment i abelles zumzejant… Just en tombar la cantonada ¡ abans d’encarar-se amb l’ardent pujada cap a la piscina, era un regal per als sentits.

Els infants difícilment podien resistir la temptació de ficar els seus braços en aquella aigua cristal·lina, profunda i fresca. Els pares aprofitàvem per explicar que allí és on abans bevien els cavalls i les mules, tot ensenyant-los a valorar les coses històriques.

Mirat des del punt de vista urbanístic, era d’aquells elements valuosos capaços de transmetre caràcter a un indret, de donar nom a un carrer, d’atreure els vianants.

Quan un urbanista dissenya, utilitza sovint l’efecte del contrast. En aquests climes secs, assolellats i amb pocs arbres, l’aigua dóna el contrast perfecte, i encara augmenta l’efecte quan es troba en petites quantitats, en moviment, barrejada amb vegetació frondosa, en un lloc intrincat, si te la trobes per sorpresa. Bé que ho sabien els que van fer l’Alhambra.

Aquí ho teníem gairebé tot, esperant la mà d’un bon dissenyador que hi afegís els quatre tocs per crear una escena urbana interessant, d’aquelles que sortirien a les fotos de publicitat d’una vila i que els agrad visitar als turistes.

Cornudella no és precisament un poble al qual li quedin molts valors estètics, i els que té o podria tenir estan mal cuidats i mal tractats, començant per l’edifici de l’Ajuntament, o aquestes petites joies conservades miraculosament com era l’abeurador.

Estava allí des de feia molt anys, era ja patrimoni històric i no hi havia ni dret ni raó per a la seva demolició però ja ho han fet.

La propietària demana permís per arranjar el marge de l’hort de la seva propietat i fer-hi una porta més gran per poder entrar un tractor, així mateix enderrocar l’abeurador que es trobava adosat al mur. Es podia haver evitat l’enderroc, només calla que alguna persona qualificada, reconeixent el seu valor, busqués una solució que no perjudiqués ningú. Malauradament en aquest cas, la llicència es concedeix sense informe tècnic ni jurídic, i això és il·legal.

No s’exigeix cap formació per accedir a un cárrec municipal, fins i tot es pot ser analfabet, per això les lleis exigeixen que hi hagi persones qualificades per informar els polítics.

Em dol la pèrdua d’elements de valor com aquest, em preocupa l’actitud passiva de la gent del poble davant de fets d’aquesta mena, i m’indigna profundament la indefensió que té el nostre patrimoni davant la irresponsabilitat dels nostres governants locals.


¿Es que no han de beber los caballos?
Rita Brügger (Reus). Diari de Tarragona, dissabte 1/7/95

Sr. Director: Estoy totalmente de acuerdo con Inés Sánchez Ortega (“A mi m’agradava l’abeurador de Cornudella” escrito publicado en el Diarí de Tarragona del día 28 de junio). Sin embargo, lamento la desaparición del citado abrevadero por una razón totalmente distinta, razón que hasta la fecha nadie ha mencionado aún.

Desde algún tiempo se vienen promocionando los llamados “deportes de aventura” entre ellos las excursiones a caballo por las sierras de nuestras comarcas. Precisamente en Cornudella existe un “bastión” en este sentido.

¿Alguien se ha preguntado alguna vez dónde los caballos de los viajeros por esas sierras tienen abrevarse cuando, agotados por los largos recorridos por las montañas, llegan finalmente a un pueblo y se encuentran que no hay agua potable en ningún sitio?

Desde hace años, los turistas a caballo tienen problemas en este sentido, por ejemplo en Alforja, donde aún hay abrevadero y sin embargo es totalmente imposible acercarse a él a causa de los coches que están aparcados alrededor; en l’Aleixar ocurre lo mismo (tractores y coches aparcados); en Vilaplana, en la fuente que se encuentra al subir del barranco, se tiene que improvisar un tapón para que los caballos puedan beber, aunque se llena con una lentitud exasperante para los sedientos animales; en la Masó, tres cuartos de lo mismo, etc, etc.

En cambio, en plena ciudad de Barcelona (!!) la que suscribe ha visto como se ha recuperado un antiguo bebedero, incorporado en la decoración de un rincón con flores y plantas…

Se hace mucha propaganda, también entre los turista extranjeros, cara al turismo ecuestre en nuestro incomparable país; sin embargo, no se hace absolutamente nada para crear la correspondiente estructura más elemental.



Si teniu cap informació sobre aquesta fotografia (rectificació de dades o dates, noms de persones que hi apareixen, o qualsevol aportació a la informació de la imatge, si us plau ompliu el següent formulari i cliqueu a “enviar”. Gràcies.

Anuncis


Categories:01 Cornudella (edificis singulars), 03 Cornudella (nucli urbà), Abeuradors, Carrer de la Font, Cornudella s.XX

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: