«Amb tot de majories absolutes als ajuntaments i sense possibilitat de pactes ni tertúlies especulatives al bar, l’atenció política es trasllada al Consell Comarcal»

La Casa Gran de Falset, actual seu del Consell Comarcal del Priorat. Foto: http://www.priorat.cat
Abans, durant i després de les recents eleccions municipals, els mitjans de comunicació han estat força atrafegats, informant a totes hores de tenses reunions, trobades quasi clandestines, acords de darrera hora, corredisses amunt i avall, pactes de govern i altres clàssiques situacions electorals. En algunes ciutats han patit o gaudit —depèn a qui se li pregunti—, d’autèntics cataclismes polítics, com al Cap i Casal on ha estat escollida una alcaldessa d’esquerres d’un partit dels anomenats no tradicionals. «Tornen els soviets!» s’ha sentit exclamar a tertulians i polítics de la casta.
El bon resultat obtingut per formacions emergents com la CUP, Ciutadans o Podem, ha provocat que en molts municipis hagi augmentat considerablement, d’una legislatura a l’altra, el nombre de partits representats al consistori, sobretot en grans ciutats. Es guanya en pluralitat i entra aire fresc a les institucions. Paral·lelament, serà il·lustratiu veure com polítics que amb prou feines eren capaços d’entendre’s quan eren pocs, s’ho manegaran ara per avenir-se a la nova i multitudinària conjuntura.
La dosi de pluralitat i aire fresc que solidàriament pertoca al Priorat l’ha d’aportar la CUP, l’únic emergent que va presentar candidatures en una comarca poc donada a experiments polítics. La irrupció de la CUP a l’escena, amb dos alcaldes i un conseller comarcal, i principalment la seva evolució al llarg de la legislatura, segur que serà observada amb lupa. Amb el temps se’n podran anar traient conclusions, i constatar si l’èxit del projecte és només un producte transitori de l’actual crisi econòmica i social, o per contra, ha arribat per quedar-se.
Respecte als pactes postelectorals als ajuntaments, al Priorat aquest pas ens el saltem. Amb vint-i-tres municipis i vint-i-tres alcaldes amb majoria absoluta, tota negociació entre partits es limita a oferir alguna cosa a l’oposició, si és que el partit guanyador ho considera oportú. I això només en alguns casos, donat que en deu dels vint-i-tres pobles s’ha presentat una sola candidatura.
És comprensible doncs, que una vegada fet el recompte de vots als col·legis electorals, amb tot de majories absolutes als ajuntaments i sense possibilitat de pactes ni tertúlies especulatives al bar, l’atenció política es traslladi al Consell Comarcal. A la Casa Gran l’equilibri de forces està una mica més repartit, i teòricament permetia diferents possibilitats. A hores d’ara, les dues forces majoritàries amb diferència, CiU i Independents – ERC – AM, ja han signat un acord de govern per als propers quatre anys, amb dos anys a la presidència cadascú. I òbviament, serà interessant veure quin paper tindran la CUP i el PSC en una legislatura amb importants reptes, entre els quals la candidatura del Priorat a la UNESCO, projecte que és una de les claus del futur de la comarca.
—
Article publicat a PrioratDiari.cat el dimecres 17 de juny de 2015.
Mas d’en Cabós, Cornudella de Montsant 16 juny 2015.
Categories:Punt de vista
Deixa un comentari