Pàgina d'inici › Persones › «M’agradaria que la gent del territori es sentís orgullosa del Parc de Montsant»

«M’agradaria que la gent del territori es sentís orgullosa del Parc de Montsant»

By Carles X. Cabós on 30/03/2015 • ( 1 )

Entrevista a Neus Miró i Miró, directora del Parc Natural de Montsant. Carles X. Cabós / PrioratDiari.cat. Cornudella de Montsant.

Neus Miró a la terrassa de la seu del Parc, a la Morera Foto: Biel Roig

Neus Miró i Miró va nèixer el 27 d’agost de 1966 a la Morera de Montsant. Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1990). Ha publicat tres llibres sobre el Teatre Fortuny de Reus, del qual va ser Coordinadora dels Serveis Tècnics d’escenari i manteniment del Consorci del Teatre entre 1992 i 2003, any en que va ser nomenada Directora del Parc Natural de la Serra de Montsant. Secretaria de la Comissió dels actes del 8è Centenari de la Cartoixa de Scala Dei 1714-2014, membre del Centre d’Iniciatives Turístiques del Priorat i Regidora Ajuntament Morera.

El Parc Natural de Montsant es va crear per compensar d’alguna manera els ajuntaments de la comarca que apostaven per l’energia eòlica, una vegada aquest projecte va quedar descartat?

El que jo vaig conèixer i viure és un grup d’alcaldes que apostaven simultàniament per les dues alternatives, el Parc Natural de Montsant i l’energia eòlica.

Podien ser compatibles ambdues alternatives?

Personalment crec que hauria estat interessant treballar sobre un model d’espai natural autosuficient en energia, tot i que el projecte que es defensava no sé si anava encarat cap aquest objectiu o defensava pa per avui i gana per demà. Així que millor defensar la realitat que tenim.

Els que s’oposaven al seu nomenament com a directora argumentaven que en el seu moment va ser una ferma defensora de la implantació de l’energia eòlica a Montsant. Que hi havia de cert en aquestes afirmacions?

Crec que va ser mes una qüestió de qui era jo. Som una comarca en la que sense preguntar-te, associant-te a la família i a les teves relacions se’t penja una etiqueta, i que curiosament es avui al cap de 12 anys d’estar al Parc que algú s’adreça a mi per preguntar-me sobre que penso de l’energia eòlica. I sincerament defenso les energies renovables, fetes amb criteri, estudi de viabilitat, impacte. Poder ser sostenibles energèticament ens estalviaria una despesa important.

Finalment va ser nomenada directora, com ho recorda?

La meva acceptació al càrrec no fou fàcil, no per que em volgués fer pregar, però jo també dubtava d’estar preparada per empènyer un projecte amb un repte tant important pel territori. Recordo perfectament la reunió de aleshores Delegat del govern Sr. Cèsar Puig, el director del Parc dels Ports Sr. Rafel Balada i l’alcalde de La Morera de Montsant, Sr. Josep Miró. Hi va haver una pregunta i una resposta del Rafel que hem van fer decidir: —T’estimes el territori? —Si. Molt —Doncs aleshores sempre lluitaràs per allò que estimes. Endavant.

Va tenir el suport dels ajuntaments implicats?

He de dir que sempre vaig sentir-me acompanyada pels alcaldes dels municipis del parc, majoritàriament feien una bona pinya i havia il·lusió per tirar endavant el parc de Montsant. Van crear la mancomunitat de municipis del Parc per cercar recursos. El primer president de la Junta Rectora, Sr. Antoni Robles i els que l’han continuat s’han fet cabal de les problemàtiques. He de dir que els inicis no foren fàcils, recordo perfectament arribar amb el meu portàtil als baixos de l’ajuntament de La Morera on només hi havia una taula, però mica a mica l’espai es va anar omplint de contingut i de gent.

Com va ser la relació inicial amb totes aquelles entitats que en un principi s’oposaven a que fos la directora del parc?

La millor manera fou treballant, fent palesa la meva capacitat de gestió, parlant, escoltant, aprenent, sense fer soroll, anant aconseguit coses, entrant dins de la dinàmica de l’administració (això ha estat el més dur i complicat).

Amb el temps, com van evolucionar aquestes relacions?

Crec que he augmentat la meva llista d’amics. La relació es fluïda amb tothom, la porta està oberta a tothom i tothom es ben rebut. Ara potser hi ha com una certa desmotivació, però crec que ve donada per la manca de possibilitats de tirar projectes endavant.

Vist amb la perspectiva que donen aquests tretze anys des de la creació del Parc Natural, va ser un encert apostar per aquesta via en lloc del projecte eòlic?

S’ha conservat una petita illa de biodiversitat, de la que ens tindríem de sentir orgullosos, perquè és el patrimoni d’una muntanya humanitzada i treballada que fou fons de vida dels nostres avantpassats en períodes durs (pastors, pagesos, carboners, caçadors..) i que l’hem heretat amb objectius de conservació i desenvolupament del territori de forma sostenible.

En general, com va ser rebuda la notícia de la creació d’un parc natural per part dels habitants dels pobles de la zona?

Jo crec que no va ser rebuda, va ser l’aprovació d’un decret, que encara avui ens sentim criticar per algun propietari o alcalde. Una de les primeres feines que vam fer es anar poble per poble a explicar que volia dir la creació d’un parc natural i jo sempre m’aferro als objectius de la seva declaració: Es declara parc natural la serra de Montsant, situada a la comarca del Priorat, amb l’objecte de protegir-ne els valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals, respectant-ne el desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments.
.

Seu del Parc Natural de Montsant, a la Morera de Montsant. Foto: Carles X. Cabós

De quina manera s’ha notat la presència de la seu del parc a la Morera?

Cal dir que la Morera a nivell excursionista sempre havia estat un dels llocs escollits a l’hora de pujar a Montsant per la diversitat de graus que té, però evidentment disposar d’unes dependències on poder atendre al visitant et permet atendre no només als que van a caminar, que si s’ho coneixen ja no passen pels punts d’informació, sinó els que busquen llocs a visitar, activitats, ermites…

En general, els excursionistes i visitants acostumen a passar per la seu a cercar informació i consells o van al seu aire?

Com deia abans, Montsant ha estat un atractiu excursionista de les zones properes de Reus i Tarragona i aquells que s’ho coneixen no acostumen a passar, però cada cop hi ha mes gent de fora que gràcies a la difusió que s’ha anat fent del Parc es va coneixent, per això és molt important que els punts d’informació puguin estar oberts.

Existeix alguna oposició a l’existència del Parc Natural dins o fora de la nostra comarca?

No al contrari, crec que des de fa uns anys cada cop es treballa més amb la suma d’esforços i sinèrgies que valoren els mateixos objectius, com per exemple la candidatura que s’impulsa des de Prioritat per que el paisatge cultural agrícola del Priorat sigui declarat per la Unesco patrimoni mundial, o la carta del paisatge liderada pel Consell Comarcal del Priorat, la DOQ Priorat i la DO Montsant posant en valor la feina dels nostres pagesos i la contribució al paisatge i a la biodiversitat. I ara entre tots l’aposta per aconseguir la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS).

Té algun record especialment emotiu dels primers temps com a directora del parc?

Molts, cada dia era un aprenentatge nou, recordo amb especial satisfacció el dia que amb la primera tècnica que hi va haver al Parc, la Cristina Martí, vam tancar la redacció del document de Propostes i Criteris de Gestió del parc de Montsant i vam tramitar la primera fornada d’ajuts pels ajuntaments i propietaris. Uf! quina il·lusió! També voldria destacar la sort que he tingut de que tots els tècnics que han passat pel parc s’han involucrat al 100% en el projecte del Parc de Montsant, i han tingut sempre el meu suport.
.

La directora del parc, amb l’imponent Montsant com a teló de fons. Foto: Biel Roig.

La gent que puja a la muntanya es actualment més conscient del que representa el respecte a la natura que anys enrere?
La pedagogia i la sensibilització no es poden deixar mai, cada cop la gent respecta més les bones conductes a la natura, però per això també cal fer una tasca d’educació ambiental al propi territori i especialment amb els més petits, que son el nostre futur, per què valorin i estimin allò que tenen i aleshores seran els primers a difondre el respecte.

L’escalada s’ha integrat perfectament com una activitat més dins del parc?

Abans de ser parc, l’escalada ja es practicava, no amb la projecció mundial que ara té, però com que des de l’equip de gestió es preveia que seria un dels canals de dinamització de l’espai, per qüestions de conservació es va fer la regulació de l’escalada, amb el consens de les parts implicades, no amb l’objectiu de prohibir sinó de conservar i que en un parc hi tenen de conviure molts actors.

En algunes poblacions del Priorat, és freqüent veure caravanes i furgonetes aparcades sense massa control per carrers i descampats. Falta alguna infraestructura per donar solució a aquesta realitat?

Aquest es un tema que recau més en els propis ajuntaments, però evidentment que nosaltres podem donar-hi suport, per exemple a través d’ajuts als espais naturals s’han adequat zones de lleure amb aparcaments. Quan un ajuntament ens ha demanat suport per establir senyalització respecte a l’escalada, s’ha planificat des de panells de difusió de les vies, senyalització, millora d’accessos… Darrerament amb el tema de l’escalada vam portar a terme una campanya de sensibilització respecte a aquests temes de l’aparcament, la brossa, els excrements: Vine, escala i cuida Montsant! Consells i bones practiques per a l’escalada al Parc Natural de Montsant.

La Fundació Territori i Paisatge de l’obra social de Caixa Catalunya és propietària, des del 2001, de gairebé 200 hectàrees al congost de Fraguerau, dins de la serra del Montsant. És normal que una entitat privada tingui propietats dins un parc natural?

Si, també adquirien finques fora d’espais naturals però totes tenien uns valors excepcionals que calia conservar.

Quines atribucions li pertoquen a cadascú en aquest espai?

En teoria la Fundació té aprovat un pla de gestió que tenen d’anar portant a terme al llarg dels anys, però últimament està tot frenat (massa canvis interns i pocs recursos). Els primers anys vàrem realitzar un acord de col·laboració envers les societats de caçadors del parc per tal que la Fundació els pagués les sembres que es realitzessin per la millora de l’hàbitat de la perdiu i el conill, també hem treballat temes de millora d’hàbitat per la cabra, hem rebut suport, autoritzant realitzar batudes a finca donat que és un refugi de fauna i no és pot caçar.

Quina ha estat la fauna més destacada que s’ha reintroduït a la serralada en aquests anys?

Des de la creació del parc, et puc assegurar que només hem introduït la tortuga mediterrània Testudo hermanni hermanni, perquè tenim documentada la seva presencia ja d’època prehistòrica a la cova del filador a Margalef. És un projecte que gracies al suport del CRARC (centre de recuperació d’amfibis i rèptils de Catalunya) i al personal del parc està donant molts bons resultats.

Alguna espècie invasora important?

Especialment amb flora tenim el Seneci del Cap, Senecio inaequidens. Aquí els pagesos ens poden ajudar molt, doncs acostuma a sortir als pendents dels bancals de vinya. I el millor que es pot fer és arrencar i deixar assecar.
.

Seneci del Cap «Senecio inaequidens», una espècie invasora del parc. Foto: Arxiu Parc Natural de Montsant.

Corre per la xarxa un mapa on s’indica que la presència del llop a Catalunya esta en augment, pronosticant que cap a l’any 2020 se’n podrien trobar a la veïna comarca de la Ribera d’Ebre. Veurem llops a Montsant?
El meu avi havia vist el llop, tant de bo els nostres fills i néts el puguin veure. Si arriba i es queda, voldrà dir que disposa dels recursos necessaris per viure.

Però hi ha la possibilitat raonable de que aquest no sigui benvingut pels humans que viuen al territori…

Evidentment, el tema de l’ós també ha estat un xoc important a la zona del Pirineu, però tot es qüestió de conscienciar, educar i difondre. I veure les possibilitats de benefici pel territori. Existeix un turisme important sobre el tema de fauna.

Quants visitants té el parc natural al llarg de l’any i quina evolució hi ha hagut al llarg dels anys?

No disposem d’un estudi de freqüentació del parc i les dades de visitants les extrapolem a través dels comptador de visitants, gent atesa als punts d’informació, gent que participa en les activitats del parc, gent que visita la cartoixa de Scala Dei.

Hi ha una vigilància molt estricta dels accessos motoritzats al parc?

Tot el que poden planificar el Cos d’Agents Rurals de la Comarca, però tots tenim de ser vigilants, tots tenim responsabilitat, quan veiem que algú està realitzant una activitat prohibida, podem denunciar.

Quins projectes fets realitat han estat els més importants que ha viscut com a directora?

A nivell d’inversions, la construcció de la Seu del Parc, Moli de l’oli de Margalef, equipament del Centre d’interpretació de l’oli i les economies productives de Montsant i l’adquisició de la finca de Mas Roger. Com a projectes, l’organització del gaudeix el parc, l’agenda escolar del parc pels escolars de la comarca del Priorat i totes les campanyes d’educació ambiental que s’han portat a terme, així com les activitats anuals. En l’àmbit de la conservació, els seguiments de l’àliga cuabarrada, la reintroducció de la tortuga, afavorir la consolidació de la cabra salvatge al parc i els censos de moltes espècies.

El recent arranjament de la via ferrada, única a Montsant, pot variar d’alguna manera el perfil dels visitants del parc?

Crec que no, com he dit abans hi ha espai a Montsant pels diferents actors que en volen gaudir.

Hi ha alguna previsió en quant a l’ús de la via? Que s’espera d’ella?

Que sigui un element més de dinamització i d’atracció per conèixer el Parc. És una forma d’atansar-t’hi però desprès podràs quedar-te captivat pels senders, pel silenci, pel patrimoni cultural, per la gent, pel paisatge, pels productes…

Com afectarà el nou Pla de gestió dels espais protegits 2015-2020 al parc?

Crec que el model d’objectius que ens marca ja fa molts anys que hi estem treballant, per tant no em preocupa molt, el que si preocupa es poder consolidar l’equip pluridisciplinar de gestió de l’espai i disposar d’un pressupost estable per poder tirar endavant els projectes. Peseu que Montsant és un parc molt jove i que encara ens fa falta conèixer moltes coses del seu contingut, no ha estat un espai molt estudiat i per poder valorar i conservar primer cal conèixer.

Hi han projectes importants a la vista?

Dins del 2015 jo destacaria l’aposta que el parc ha fet per liderar la CETS (carta europea de turisme sostenible), la continuïtat del projecte de Montsant a taula, que té moltíssimes vessants: posar en valor els productes i productors de Montsant, el comerç de proximitat, l’agricultura ecològica… La línia oberta de recuperació de conreus abandonats (ja tenim 5 acords signats amb 16 hectàrees que tornaran a ser treballades) i poder desenvolupar el pla de gestió de la somereta de Montsant (espècie endèmica del nostre espai). I el projecte més important és continuar treballant per saber integrar tots els valors del patrimoni cultural natural i paisatgístic en la difusió del Parc Natural de Montsant.

Per acabar…

M’agradaria que la gent que viu al territori es sentís molt orgullosa del Parc de Montsant. Ells són el principal altaveu de difusió dels valors naturals, culturals i paisatgístics. També voldria transmetre la vàlua que tenen les persones que viuen en aquest territori, que han lluitat molt per tirar endavant i que són els principals actors en benefici del Parc Natural: els nostres pagesos, veritables jardiners herois del territori que contribueixen amb escreix a la biodiversitat del parc; els nostres caçadors que donen suport a mantenir densitats baixes de la fauna que fa mal a l’agricultura; les dones, filles i àvies que conserven la tradició en la elaboració de remeis i productes; tants homes i dones dels nostres pobles que s’han fet grans gracies a la llenya, carbó o ovelles de Montsant…

—
Aquesta entrevista es va publicar a PrioratDiari.cat el 15 de març de 2015.

—