Àlvar Busquets Estivill ha mort el matí de divendres a Tarragona a l’edat de 88 anys després d’una llarga enfermetat | Va ser alcalde de Cornudella de Montsant des de 1979 fins 1995
Àlvar Busquets Estivill, participant en les votacions del 9 de novembre de 2014 a Cornudella de Montsant. Foto: Xavier Estivill
Aquest matí de divendres ha mort a l’hospital Joan XXIII de Tarragona, als 88 anys, Àlvar Busquets Estivill, qui va ser el primer alcalde de Cornudella de Montsant després de la dictadura franquista. Busquets va ser elegit alcalde en les eleccions municipals celebrades el 3 d’abril de 1979, i va ser reelegit en les legislatures 1983-1987, 1987-1991 i 1991-1995, les tres primeres amb Esquerra Republicana de Catalunya i la darrera amb Esquerra Catalana. Emprenedor de mena, llarga seria la llista de realitzacions que va promoure a la vila, amb una bona mà de col·laboracions. L’aigua de la vila des del Carcaix (primer des del pou de l’Estopinyà), l’aigua a Siurana des de l’Estopinyà, el Parc de Bombers a la Creueta, el primer institut al carrer Sant Isidre (negociant amb l’advocat Aragonès), l’accés a Albarca, la nova carretera a Siurana, la captació d’aigua d’Albarca… Una dèria de l’alcalde Busquets eren les institucions culturals: la llar dels avis, el grup excursionista, la creació de la colla gegantera, l’Escola Forestal, els cursos de cuina i de modisteria…
L’alcalde de Cornudella, Josep M. Castan, diu sobre Busquets que «estem davant la figura d’un alcalde que va ser conegut i estimat per tota la població, responsable de posar Cornudella en el mapa». «Va lluitar molt per millorar l’abastament d’aigua al poble, va posar en funcionament l’ambulància comarcal, el parc de bombers, defensor de que les obres públiques les havia de pagar l’administració i no els veïns. Es va preocupar molt per la gent i va lluitar per a crear ocupació al poble, i juntament amb en Miquel Martorell van posar en funcionament una escola taller a finals dels anys 80, que va portar molta vida a Cornudella en una època en que el Priorat era una comarca oblidada». «Era un visionari, una persona que mirava les coses a 10 o 15 anys vista i tenia molt clar quin havia de ser el futur del municipi». Castan, que va ser qui en certa manera va rellevar a Busquets al capdavant d’ERC al municipi, donat que va ser el primer alcalde d’aquesta formació després de Busquets, confessa que sempre el va veure «com una persona avançada a la seva època, molt preocupat sempre pels serveis a la població. Un bon exemple és la seva insistent defensa de les millores de la carretera C-242, amb algunes idees potser una mica agosarades i avançades com la seva aposta per que s’hi construís un túnel; però demostrat està que les seves idees encara son patents; ja que encara hi han qüestions que ell ja tantejava quan era alcalde que avui en dia encara s’estan discutint, i son projectes que potser tard o d’hora es duran a terme». Per acabar, Castan envia aquest missatge als familiars: «En aquests moments difícils, només queda donar el condol a la família i acomiadar a aquesta persona tan estimada».
Miquel Martorell, col·laborador molt pròxim a Busquets durant anys a dins i fora de l’ajuntament cornudellenc recorda que «no tenia mania en presentar-se a les institucions a exigir inversions i ajudes per un poble d’una comarca llavors oblidada; i les aconseguia amb tenacitat i bonhomia. Ens deixa un gran alcalde i un magnífic veí».
Era fill de l’únic represaliat de la vila (afusellat a l’Oliva de Tarragona). Son pare Joan Busquets Garcia era sastre, i una persona molt activa a la vila. Membre de la Lògia Corazon, fundador amb altres de l’Electrica Cornudellense, iniciador del local La Renaixença i activista polític del grup de Marcelí Domingo, i a la fi d’Esquerra Republicana. Participà en el fets d’octubre de 1934, cosa que li pesà en la sentència de mort dictada pels franquistes. Després de la guerra civil de 1936-39, va ser condemnat a mort en consell de guerra celebrat a Tarragona el 14 d’abril de de 1939 i afusellat a les 5,15 h. del 5 de maig del mateix any.
La darrera vegada que es va veure a Àlvar Busquets Estivill participant en un acte polític, va ser en la consulta pel dret a decidir del passat 9 de novembre de 2014, quan va dipositar el seu vot a la mesa electoral de Cornudella de Montsant, ubicada a l’Institut d’Ensenyament Secundari.
El funeral tindrà lloc dissabte 28 de febrer a les 10 h. a la parròquia de Santa Maria de Cornudella, des d’on serà traslladat al cementiri d’aquesta vila que tant va estimar, on serà enterrat.
—
Text: Carles X. Cabós / Miquel Martorell Garau. Publicat a PrioratDiari.cat i Cornudellablog.cat el 27 de febrer de 2015.
.
Comparteix:
Categories:Cròniques d'un poble
Crònica d’un dia per oblidar (Temporal Glòria) 
Siurana, vint veïns i mil turistes 
El científic cornudellenc Xavier Estivill, integrant del Consell Consultiu de Diplocat 
Núria Rafel, arqueòloga: “Els prehistòrics eren antics, però no tontos” 
Des de les Aubagues 
Deixa un comentari