Quinze són quinze

By Carles X. Cabós on 08/01/2013 • ( 0 )

Com aquell qui no vol, han passat ja quinze anys des d’aquell març de 1998, quan aprofitant una promoció de l’extinta Caixa Tarragona, em vaig fer amb el meu primer ordinador, un Compaq Presario model últim xiscle. No havia tingut mai cap aparell semblant, ni quan als anys 80 es van posar de moda els “Spectrum” i els “Commodore”, una mena d’avantpassats prehistòrics dels moderns ordinadors d’ara. No sé perquè, però m’agrada recordar que abans de tenir el meu propi PC, no havia teclejat mai res en cap ordinador. No m’agradaven. Era d’aquells que pensava i pregonava que els ordinadors i els mòbils eren una mena de virus que no m’afectarien mai. La tecnologia em perseguia, però aleshores jo era molt ràpid. Fent un paral·lelisme una mica tonto, em va passar el mateix que quan el Miquel del pub va dir que mai posaria música “màquina” al pub, o quan el Rajoy va dir que mai no pujaria l’IVA. Està clar que la paraula ‘mai’ s’ha d’usar amb molta precaució.

El dia indicat, vaig anar a buscar l’ordinador a l’oficina de Caixa Tarragona de la Plaça, després d’una espera d’unes quantes setmanes que es va fer llarguíssima. L’ordinador procedia de Saragossa, i pel que va tardar, vaig deduir que va venir fins a Cornudella caminant. M’agradaria dir que vaig acudir a tan especial esdeveniment elegantment vestit, com si anés a fer la primera comunió, però la realitat és crua, i hi vaig anar amb la roba de manobre, bruta i esquitxada de guix. Malgrat les lamentables aparences, estava més content que un nen a qui li estan a punt de regalar una Play Station 3 o 4. Això si, amb la subtil diferència que jo ho havia de pagar. Era un giny car (360.000 pessetes) que vaig haver de sufragar en moltes mensualitats, i esperava d’ell tot el que es pot esperar d’una màquina de la qual no tens gaire idea de per què serveix, però que intueixes que és molt.

L’ordinador del que parlem…

En principi, els objectius que esperava assolir eren bastant modestos i assequibles. Primer, substituir la vella màquina d’escriure “Olivetti Lettera”, amb la qual escrivia -a dos dits, naturalment- les notícies cornudellenques que després enviava al Diari de Tarragona. I en segon lloc, poder enviar aquells escrits per correu electrònic còmodament des del mas estant, i estalviar-me temps i quartos havent de pujar al poble a enviar l’escrit per fax cada vegada que escrivia una notícia per al Diari. Aviat m’adonaria que em vaig quedar curt en les meves primitives expectatives, i que aquell aparato m’oferiria molt més del que m’imaginava; tot un món per descobrir.

Però, tombs que fa la vida, l’aventura de “corresponsal” per al Diari de Tarragona es va acabar pocs mesos després d’haver-me comprat l’ordinador. Em trobava que em quedava sense poder-lo utilitzar per allò pel que me l’havia comprat, i encara l’estava pagant!

Independentment de la meva col.laboració amb el Diari, quan no estava ni treballant ni fent cerveses al Pub o l’Àtic, coses que em deixaven poc més temps lliure, em dedicava a emprar l’artefacte per navegar per internet, tota una novetat per a mi. Ja que l’estava pagant, almenys alguna utilitat n’hauria de treure…

Aquí va nèixer Cornudella web. La foto és de l’any 1998.

Com que ja m’havia picat el cuquet d’escriure notícies del meu poble, no vaig tardar gaire en descobrir, navegant per internet, llocs com Fortunecity, Geocities, Xoom, etc, on sense tenir ni idea d’informàtica, ni d’HTML, ni de pràcticament res, un es podia muntar una pàgina web. Eren una versió molt primitiva dels actuals blogs, on hi havia grans limitacions a l’hora de dissenyar la pàgina, i que estaven basats en plantilles bastant rígides en les quals s’hi podia afegir text i fotografies. Així -vaig pensar- potser podria publicar les mateixes notícies que enviava al Diari de Tarragona, però al meu ritme i en la meva pròpia publicació.

Aquest va ser l’inici. Faltava un detall, posar-li un nom a la publicació. No ens enganyem, no se’m va recalentar gaire la closca de tant pensar. Com que era una web, i estaria dedicada a Cornudella, el nom seria Cornudella web. Ara si, ja només faltava començar a publicar coses. I en això estem. Des de fa ja quinze anys.