Pista dels Gorgs (4×4)

20120118lada3.
Tomb per la pista dels Gorgs (4×4). Dimecres 18 de gener de 2012. Itinerari: Cornudella – Pista Arbolí – Pista ermita de Sant Pau – Camí dels Gorgs – Mas del Salín – Gorgs – Riu Siurana – Mas de la Verda – Masets de la Febró (Masos de Galzeran) – Coll de l’Andreu – Pista Prades – Siurana – Cornudella.

Feia uns dies que havia quedat amb el Sergi Gil i el Raul Porcel per anar afer un tomb amb el meu recentment reparat Lada Niva 1600 4×4, amb el que feia ja uns quants anys que no feia cap ruta. Concretament, la darrera sortida va ser amb la Eli, el Sergi i la Natàlia, a Montsant el 4 de setembre de 2006, pujant des d’Albarca per la pista (Grau Gran o grau de la Mare de Deu), que en aquells moments estava sent arranjada. Va ser durant aquella pujada pel grau quan em vaig adonar que el cotxe no tirava prou, com si li faltés força. En arribar gairebé dalt al gran replà, hi havia una màquina excavadora i diversos operaris tirant grava. Tan fotuda estava la cosa que vaig pensar que si havia de frenar i parar el vehicle al mig de la pronunciada pendent, potser no podria arribar dalt. Per sort, les circumstàncies van ser favorables i no vaig haver de parar, i amb la inèrcia vam arribar fins l’explanada. Entre unes coses i altres, vaig tenir el Lada mig abandonat, fent-lo servir únicament per anar del mas al poble i viceversa. I poc després, ni això, ja que pel seu mal estat, em vaig veure obligat a desar-lo en garatges diversos fins que el febrer de 2011 vaig decidir arreglar-lo.

IM000012

4 de setembre de 2006: Moment fatídic on em vaig adonar que l’embrague patinava. Reparació cara i que va tardar bastant temps a produïr-se…

El vehicle es va passar al taller gairebé un any, des del febrer fins el desembre de 2011, quan finalment el vaig anar a buscar, totalment reparat, net com una patena, amb flamants rodes noves “off road” i amb l’ITV passada satisfactòriament. Després de cinc anys, tenia moltes ganes de tornar a fer una ruta 4×4 pel terme. Així doncs, el dimecres 18 de gener va ser la data perfecta. Tots tres estavem de vacances, per la qual cosa un dia de cada dia era perfecte per anar a tombar pel terme. Vam quedar davant de la Renaixença a les nou del matí. Puntuals, vam anar, primer que res, a la Venta del Puvill a esmorzar. Llangonisa a la brasa amb fesols casolans fregits i dos ous ferrats, vi i crema catalana va ser el meu menú. El Raul es va crospir dues llesques de pa amb tomàquet i botifarra negra, vi, i de postres músic amb mistela. El Sergi ja havia esmorzat a casa, i es va dedicar a mirar com esmorzavem nosaltres. Tot estava boníssim, casolà 100%. En acabar, cafè i cigarret al carrer abans de emprendre la marxa, cap a les 10,30.

Pista cap a Arbolí, i abans d’arribar al poble agafem la pista formigonada que va a l’ermita de Sant Pau. Abans de l’ermita, deixem la pista formigonada i marxem pel camí dels Gorgs. A partir d’aquí, 28 kms sense tocar l’asfalt ens esperen. Realment, no sé si aquest camí es diu així, al mapa de que disposem no té cap nom. Però almenys a Cornudella, més o menys tothom sap de quin camí es tracta. A les 10,52 h. ja estem de ple al camí. A partir d’aquí, trobarem multitud de cruïlles de camins i opcions diverses, en molts casos ens portarien a culs de sac, en d’altres casos son ramals que fan cap al camí principal.  Aviat arribem a l’alçada del Mas del salín, que ens queda a la nostra esquerra. Uns anys enrrera, aquest mas estava en ruïnes, però fa un parell o tres d’anys el van reconstruïr i s’ha convertit en un bonic allotjament rural.

20120118tombgorgs02

Pista forestal, gairebé al seu començament després de deixar la pista que va a l’ermita de Sant Pau. Anem en direcció al Mas d’en Salín i els Gorgs.

Xino xano, anem en direcció al barranc o riu dels Gorgs, que haurem de travessar d’aquí una bona estona i serà la primera parada. Pel camí, fantàstiques vistes de Cornudella, el Montsant i Siurana. També nombrosos llocs per deixar el vehicle i fer una excursió a peu pels voltants. Trobem, al llarg de la ruta, diversos llocs interessants per a tal efecte, per on travessen el nostre camí el Grau de Vincabrer, grau del Bodro, o el sender dels Gorgs, per anomenar alguna de les moltes opcions. Amb un bon mapa ho veurem més clar. Nosaltres, en aquesta ocasió, no farem cap excursió a peu, ara toca pura ruta 4×4, només baixant del vehicle quan passem pel costat mateix d’alguna cosa digna de ser vista, contemplada o admirada. O per evacuar aigües menors, que també és un motiu prou important.

20120118tombgorgs01

Pel camí, fantàstiques vistes de Cornudella, el Montsant i Siurana.

Uns 30 minuts després d’haver deixat la pista formigonada que va a Sant Pau, arribem al punt on hem de travessar el riuet o barranc. El camí en aquest darrer tram fa forta pendent en direcció al  riu, i uns quants tombs molt tancats en forma d’esses abans d’arribar-hi. Fem la primera parada al costat de la bassa dels bombers, que tot i que ja son les 11,23 h. i fa bon sol, encara té una fina capa de glaç al damunt de l’aigua. Abans de continuar, fem quatre fotos i algun cigarret.

20120118lada

Radere el Niva, la bassa dels bombers.

Passem a gual el barranquet sense gaire dificultat, de seguida a l’altra banda el camí comença a pujar, primer lleugerament en paral.lel al riu, però poc a poc es va allunyant en direcció a la Febró. Uns 20 minuts després (11,43 h.), després d’un darrer tram de forta pendent, arribem al riu Siurana, que hem de travessar a gual sense cap dificultat, ja que aquesta vegada s’ha de passar per un gual formigonat. A la nostra dreta marxa el PR-C 7, que ens portaria al poble de la Febró en pocs minuts, ja que estem molt aprop. Nosaltres travessem en línia recta i comencem una forta pujada que marxa cap a l’esquerra, amb tombs tancants anem pujant fent esses. Una vegada acaba la pendent, aquesta es suavitza considerablement i arribem al Mas de la Verda o de la Berda (amb ‘b’ o ‘v’ segons els mapes). El mas, totalment en ruïnes, queda a la dreta de la pista segons pugem, al costat mateix del camí.

20120118tots3

Riu Siurana. A la dreta del vehicle marxa el PR-C 7; nosaltres continuem pel camí que marxa en forta pujada a l’esquerra del PR-C 7.

Pocs minuts després (11,54h.) arribem a unes restes d’edificacions que en el seu dia van ser un important nucli de població, els masets de la Febró o Masos de Galzeran. Son un conjunt d’edificis, pel mig dels quals hi passa el camí, amb les cases a tocar del mateix i les façanes principals alineades amb el camí. Estan situats al marge del barranc que fa cap al riu Siurana, que hi passa pel fons de la vall, i amb unes grans vistes del mateix, així com de l’altra banda de la vall, que es d’on venim. A l’altre costat, els detrassos dels edificis d’aquesta banda del camí s’obren a unes grans explanades que encara continuen conreades de cereals. Encara s’hi poden veure restes de les frontises que sostenien les portes que devien tancar el camí a les nits.  Parem a fer les fotografies de rigor.

20120118masos

Arribem als anomenats masos de la Febró o de Galzeran.

20120118masos2

El camí passa pel mig de les edificacions en ruïnes.

20120118lada2

Als peus del Sergi i el Raul, s’estén la vall del Siurana.

A les 12 reprenem la marxa. A uns cinc minuts trobem una cruïlla. En realitat, un ramal de camí principal, que al cap d’uns quilòmetres es retroba amb aquest. Cap a l’esquerra seria el camí principal. Passariem pel mig del Mas d’en Porrera i bastant pel damunt de la caseta del Gil i Mas d’en Viles, i la bassa dels bombers, al costat d’aquest darrer. Tots ells situats en una línia més o menys paral.lela al barranc del Carcaix, que hi passa muntanya avall. Nosaltres agafem el ramal que marxa cap a la dreta, pel corral del Bernat i Mas de Casals, totalment derruït. Poc després retrobem el camí principal, que s’uneix al nostre per l’esquerra tal com anem. Continuem més o menys planejant pel camí, que està més malmès que la darrera vegada que hi vaig passar, cap al 2006, tot i que fàcilment transitable amb 4×4. Arribem al Coll de l’Andreu, on trobem la pista de Prades a Siurana i on acaba la pista per la qual venim. Girem a l’esquerra en direcció a Siurana; si anessim cap a la dreta sortiriem de seguida molt aprop de Prades, a la carretera de Prades a la Febró..

A partir d’aquí el camí no té cap secret. Hem de seguir la pista, que ens durà a la carretera de Siurana a Cornudella després d’un bon tros de camí, potser mitja hora.
En arribar a Cornudella, cap a 2/4 de 2, el Sergi se’n va cap a casa a fer el dinar, el Raul i jo anem al Cafè de la Plaça a fer el vermut. Fins una altra!

Carles X. Cabós. Cornudella de Montsant 18 de gener 2012.

.



Categories:Tombs

Etiquetes: , , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

%d bloggers like this: