Pàgina d'inici › Tombs › Molí de l’Esquirola a Siurana pels masets de la Barba.

Molí de l’Esquirola a Siurana pels masets de la Barba.

By Carles X. Cabós on 27/11/2011 • ( 0 )

Diumenge 27 de novembre de 2011. Itinerari: Cornudella – Pantà Siurana – Toll de la Banyera – Mas d’en Candi – Molí de l’Esquirola – Barranc Carcaix – Grau dels Masets de la Barba – Siurana – Pantà Siurana – Cornudella. Després d’un cafè amb llet ràpid al Cafè de la Plaça i una petita polèmica sobre si havíem quedat a dos quarts de nou o a les nou (evidentment vam sortir tocades les nou), vam agafar el cotxe i vam anar fins al pàrquing del pantà. Una vegada aparcats, vam fer-nos la foto de rigor i vam começar a caminar a les 09:11 h.

La Eli, jo i la Eugènia, a la presa de l’embassament, just abans de començar la ruta.

Una bonica panoràmica del pantà de Siurana (Cornudella de Montsant).

Travessem la presa i just al final de la mateixa, agafem el camí que marxa cap a l’esquerra, que ens portarà fins al Toll de la Banyera. És un camí ample, una pista que voreja durant tota l’estona el pantà, per on hi passaria tranquilament un cotxe, si no fos perquè el camí està tancat als vehicles. Sort d’això, cas contrari potser s’ompliria de domingueros :-).

De camí cap al Toll de la Banyera, a uns 40 minuts de la sortida (recordem: caminant més aviat a poc a poc) trobem les restes del Molí Salvat. Dalt del cingle, Siurana, encara que en aquesta foto no es distingeixi bé.

Xino-xano, sense cap pressa i anant fent fotos i xerrant (pels colzes en alguns casos, i no em mireu a mi) al cap de 50 minuts arribem al Toll de la Banyera. Son les 10,02h. En alguns mapes, aquest toll, que és el primer que ens trobem a la cua del pantà per aquest camí, apareix anomenat com “Toll del Forn”. No sé si els mapes estàn bé o malament, però el que és segur és que a Cornudella tota la vida he sentit anomenar aquest toll com el de la Banyera; així sigui, doncs. Quan el camí queda tallat pel riu Siurana a l’alçada de la part baixa del Toll de la Banyera, travessem el riu, no sense alguna complicació per part de l’Eugènia, que arriba a l’altra banda amb les bambes ben xopes.

Toll de la Banyera.

La Xènia escorrent mitjons i bambes, amb “ajuda” de la Eli.

Hi ha una alternativa si no volem creuar el riu per aquí, ja que quan el pantà està ple és impossible travessar sense mullar-se fins a la cintura com a mínim. Hauriem d’agafar un senderó que hi ha poc abans d’arribar al riu, que fa cap al damunt del toll, però ens obligaria a fer un tomb i no en tenim ganes. Així que una vegada a l’altre costat del riu, decidim complicar-nos la vida i pujar pel mateix riu durant una estona, en lloc de seguir recte amunt per un sender que ens portaria a la pista que va directament al Molí de l’Esquirola. La idea és anar riu amunt fins al Molí Paperer, i allí deixar el riu per pujar a agafar la pista. Però una cosa és la teoria i l’altra la realitat. Al cap de poc més de 10 minuts, ens cansem de pujar pel riu, ja que s’ha de travessar d’un costat a l’altre molt sovint, per tal d’anar trobant llocs secs per on passar. Agafem un caminet que surt del riu, a la nostra esquerra, i de seguida (2 o 3 minuts) trobem la pista que hauriem d’haver agafat abans. Son les 10,20h.

La pista que va fins prop del Molí de l’Esquirola.

La pista que arriba fins prop del Molí de l’Esquirola, passant pel mas d’en Candi.

Seguim per la pista resseguint el riu Siurana, que sempre tenim a la nostra dreta, uns quants metres muntanya avall. Uns 15 minuts més tard trobem un pal indicador (Grau de la Tornera – La Trona – Siurana), que marxa muntanya amunt a la nostra esquerra. El deixem i continuem per la pista, que a partir d’ara continua com a PR-C-7. No feu gaire cas dels temps indicats, ja que al nostre pas, parsimoniós de per si, avui s’ha de sumar que és temps de rovellons, i la Eli no para de mirar a veure si en troba algún. A això s’ha de sumar la conversa intensa que mantenen la Eli i l’Eugènia, que fa que encara anem més poc a poc. En fi… Uns 6 minuts després del pal indicador arribem al Mas d’en Candi, on ens fem una foto de rigor i continuem. Son les 10,44h. Deu minuts més tard deixem a la nostra esquerra un camí ample que marxa amunt. Si el seguíssim trobariem de seguida el sender del Grau dels Corrals Nous, que ens pujaria fins al Mas de la Barba i/o Siurana. Però no ho fem, si no que continuem recte per la pista, que a partir d’aquest punt es torna una mica més estreta. De seguida veiem al fons el Molí de l’Esquirola, al qual arribem en menys de dos minuts.

Foto de rigor a la porta del mas d’en Candi.

Molí de l’Esquirola.

Arribats al Molí de l’Esquirola, ens disposem a fer una parada per esmorzar, ja son les 11 i comença a ser hora. Actualment, l’entrada al mas i tot al voltant de les façanes està ple de vegetació, tanta que gairebé no hi ha lloc per parar a esmorzar en condicions. Uns quants anys enrere, davant l’entrada principal quedava una placeta amb una taula de pedra, un lloc perfecte per fer una parada com la prevista. Actualment, però, tant la taula com la placeta resten envaïdes per una espessa vegetació que ens fa desistir dels nostres plans gastronòmics. Si veieu la fotografia de l’enllaç Molí de l’Esquirola, feta l’any 1995, veureu clarament com tant l’edificació com el seu entorn immediat s’han deteriorat molt considerablement.

El molí de l’Esquirola, vist pujant cap al camí del Carcaix.

Al Molí de l’Esquirola hi ha una cruïlla de camins important. Passant per davant de la porta principal continuariem pel PR-C-7, i resseguint el riu Siurana aniriem cap a la Febró, o bé travessariem el riu per agafar el camí dels Gorgs. Però nosaltres agafem un sender que marxa cap a l’esquerra, en direcció al barranc del Carcaix, tot just abans de travessar-lo uns pocs metres abans que desemboqui al riu Siurana. Deixem el Molí a la nostra dreta i marxem pel sender del Carcaix. Hi ha un pal indicador senyalitzant aquesta direcció. En quant trobem un racó assolellat parem a esmorzar. Al cap de mitja horeta llarga, continuem el nostre camí (11,46h.). Continuem pel senderet, que pujant de seguida fa cap a un camí més ample, que va més o menys paral.lel al barranc.

Pujant pel camí del barranc Carcaix, al qual desemboca el sender que acabem de deixar pujant des del Molí de l’Esquirola.

Seguim aquest camí, que és molt maco tant per la vegetació verda i frondosa com per la remor de l’aigua del barranc del Carcaix, que ens queda a la nostra dreta vessant avall i baixa bastant alegre. Mitja hora més tard, a les 12,16h., a la nostra esquerra trobem el pal indicador del Grau dels Masets de la Barba. Retornarem a aquest punt una mica més tard (ara encara no ho sabem), però ara decidim continuar pel camí/pista, a estones bastant malmesa. Uns sis minuts amunt trobem un toll, una mena bassa natural molt maca des d’on surt l’aigua conduïda cap a Cornudella (foto del començament). El camí sembla acabar just davant del bassiol, no es pot passar ni per un costat ni per l’altre. Fa uns 15 0 16 anys va ser la darrera vegada que vaig passar per aquí, però baixant des del Mas de l’Extremenyo, és a dir, des de la direcció contrària a la que anem ara, per tant en un lloc o altre hi ha d’haver algun camí. Busco una mica pels voltants, baixo per un senderol molt frondós, travesso el barranc però a l’altra banda la vegetació és molt espessa i no distingeixo cap camí. Mentres faig tot això, la Eli i l’Eugènia m’esperen, la seva conversa és inaturable, que de fet és el so que predomina durant tota l’excursió. No sé com es pot xerrar tant. Com que a simple vista no trobo cap continuïtat, tornem al punt on hem deixat el sender que puja pel Grau dels Masets de la Barba.

Inici del grau dels Masets de la Barba, al sender del Carcaix.

Comencem a pujar pel sender del Grau dels Masets de la Barba a les 12,28h. Cinc minuts després deixem a la nostra esquerra el sender del Grau de la Post i continuem pujant pel nostre camí, fins que arribem al final del grau. Arribats dalt, trobem una explanada, i continuem recte, tot i que el camí no està gaire definit, però es pot seguir bé. Si anessim cap a l’esquerra fariem cap al Mas de la Barba, per on també s’hi pot arribar per camins que trobarem més endavant. Aviat arribem a una pista ampla i en molt bones condicions. A la dreta aniriem en direcció al Mas de l’Extremenyo, però nosaltres volem arribar a Siurana, així que anem cap a la nostra esquerra, cara avall. Uns 50 minuts després d’haver iniciat el sender del Grau dels Masets de la Barba, arribem a la carretera asfaltada que puja de Cornudella, son les 13,20 h. Seguim per la carretera, i 20 minuts més i arribem a Siurana, son 13,45 h. i ja és hora de dinar, cosa que farem al bar del Perdiu.

Arribant a Siurana.

Foto de rigor a l’Acàcia, on vam dinar (més popularment conegut com “el bar del Perdiu”) Una vegada tips i després d’un bon cafè -i un parell de cigarros, perdoneu però algú ho havia de dir-, vam iniciar el retorn cap a Cornudella. Son les 14,35h. Per tornar a casa, res millor que el camí de tota la vida, el camí ral de Siurana a Cornudella. Normalment es tardaria al voltant d’una hora i quart – una hora i mitja (gairebé tot el camí és de baixada) però nosaltres, que anem molt xino xano, en tardem dues.

El refugi Ciríac Bonet de Siurana, vist baixant pel camí ral que va de Siurana a Cornudella.

Arribem al pàrquing del pantà a les 16,32 h. L’excursió d’avui s’ha acabat -oooooh!-. Ara, a l’Àtic a fer un beure i cap a casa, que des d’aquí ja gairebé podem escoltar com ens crida el sofà.