Vía ferrata de Montsant

20110113ferrata01

Dijous 13 de gener de 2011. Itinerari: La Morera – Grau de Salfores – via Ferrata – Pi del Ros – Grau de la Grallera – La Morera.

No és que m’apassioni mirar avall i veure que si caus et pots fer pupa, però tenint una via ferrata al costat de casa tampoc no era qüestió de fer-li un lleig, ja que no l’havia fet mai i seria una nova experiència. De fet, tot i haver-ne sentit a parlar i intuir on estava situada, la veritat és que no havia mirat gaire mai com s’hi anava ni la seva localització exacta. Informant-me en algun fòrum d’internet vaig saber que aquesta és una ferrata perfecta per a principiants, o sigui que mel de romer. Així que, quan el David “celillo” em va preguntar si volia acompanyar-lo, juntament amb el Sergi, un amic de Reus amb qui el David havia quedat, vaig dir que si immediatament. A més, el David ja havia pujat la ferrata altres vegades i disposava del material necessari, per la qual cosa era l’ocasió ideal. A més, aquell dia no tenia res millor que fer, per tant no haver-hi anat hagués estat una rucada de gran calibre.
A veure, matinar el que es diu matinar, no vam matinar. Vam sortir de Cornudella cap a La Morera de Montsant amb el cotxe del David passats 2/4 de 12. Sortim del poble amb el cotxe del David, a les 12,53 ja tenim el cotxe aparcat a la Morera i estem preparats per sortir.

Un servidor, el Sergi i el David, a punt de sortir de l’aparcament de La Morera, “rumbo a lo desconocido”. La tensió, els nervis continguts i la proximitat de l’aventura es poden apreciar amb facilitat als nostres rostres.

Un servidor, el Sergi i el David, a punt de sortir de l’aparcament de La Morera, “rumbo a lo desconocido”. La tensió, els nervis continguts i la proximitat de l’aventura es poden apreciar amb facilitat als nostres rostres.

Sortim de l’aparcament, a la part alta de la Morera, i tirem pel camí encimentat que puja amunt, cap als dipòsits i cap als indicadors que trobarem una mica més endavant. Arribats als indicadors, podem pujar al Montsant per diversos graus: Salfores, Grallera, Espinós, Carrasclet, Barrots. Agafem el sender cap al Grau de Salfores, que marxa cap a l’esquerra, durant uns durant uns 20 minuts -minut amunt minut avall-. Anem planejant i baixant lleument, sempre amb les parets del Montsant a la nostra dreta, fins que trobem un corriol que marxa cap a la dreta, en vol directe cap a la vessant sud de les parets de la Serra. El corriol està senyalitzat amb un cartell amb el dibuix d’un escalador, on algú ha marcat les inicials VF (Via Ferrata) amb algún objecte contundent. Aquest és el camí correcte, no hi ha lloc a dubtes. Anem guanyant alçada poc a poc, fins arribar a la meva primera gran sorpresa del dia: Una tartera amb grans blocs de pedra, per on hem d’anar passant com puguem per arribar al començament de la ferrata, que ja tenim a la vista. Anem seguint les fletxes vermelles que marquen el camí.

A la foto de sota aquestes línies, molt petit, enganxat en una roca, de lluny veiem el cartell rectangular de color òxid que indica el principi de la Via Ferrata. És al centre, per damunt dels dos pins que es veuen a la base de les roques. Va, posarem una fletxa per veure-ho millor.

20110113cartell1

Inici de la Vía Ferrata.

El cartell, de més aprop, informa del material necessari per fer la vía.

El cartell, de més aprop, informa del material necessari per fer la vía.

A les 13,47 arribem al peu de la via ferrata. Hem tardat uns 50 minuts des de que hem sortit de l’aparcament. Arribo asclat, per culpa de la tartera, que no m’esperava. He de fer un descans per recuperar l’alè. “-Macagun el fumar de déu…!” -penso-. El David i el Sergi estan més en forma i es comencen a posar l’arnés. Uns minuts després, ja recuperat, el David m’explica el material que portem i com l’hem de fer servir. Em poso l’arnés, amb les bagues i els mosquetons que em proporciona, i el casc de bicicleta, que ha estat la meva aportació de material a l’expedició. Una de les bagues s’ha d’assegurar a les escales, l’altra al cable d’acer que puja paralel a les escales. A mida que anem ascendint, hem d’anar pujant els mosquetons amb nosaltres, un sempre assegurat a un esglaó i l’altre al cable d’acer que puja paral.lel als esglaons. Quan desenganxem un mosquetó per avançar-lo de lloc, l’altre ha d’estar assegurat. La regla d’or és que mai no hi ha d’haver menys d’un mosquetó assegurat en un lloc o altre.

Vistes fantàstiques. El poblet de l'esquerra és la Morera.

Vistes fantàstiques. El poblet que es veu és la Morera.

Enteses les instruccions, comecem a pujar els esglaons de ferro clavats a la roca. El David va primer. Quan arriba dalt del primer tram, que deu tenir uns 15 m., començo a pujar jo. Ho trobo emocionant, hi han unes vistes fantàstiques, i les sensacions son intenses. Quan arribo dalt del primer tram, comença a pujar el Sergi. Aquest serà l’ordre fins acabar la via. Continuem, i ens hem d’ajudar de l’equipament que hi ha a la ferrata, de vegades una cinta amb nusos, de vegades esglaons a la roca, per anar avançant. Trobem un petit pont fet bàsicament amb 3 cables d’acer -un cable baix per caminar i un cable a cada costat del cos, a modo de barana, on ens agafarem amb les mans i assegurarem les bagues. Passem el pont, que ens porta als peus d’una roca en forma d’agulla.

20110113pont01

Passant el petit pont tibetà.

Comencem a pujar pels esglaons, amb el mateix ordre de sempre i seguint les normes de seguretat. Estem pujant la roca en forma d’agulla, les vistes del Priorat son impressionants. Pugem durant uns 15-20 metres, i arribem dalt del tram. Aquí ens trobem un altre pont de cables, aquest més llarg que el primer, d’uns 15 metres, dividit en dos trams.

20110113ferrata02

El David a punt de començar a pujar un dels trams (no recordo quin 🙂

20110113ferrata01

El pont més llarg, quan passava el Sergi. Vistes impressionants.

No cal dir que aquesta excursió no és apta per a persones amb vertigen. Passat el pont, anem seguint per trams curts amb esglaons fàcils fins que arribem a la base del darrer tram. Costa una mica arribar al primer esglaó, el primer tram de paret és vertical i anem pujant. Quan acaben els esglaons comencem a guanyar horitzontalitat, i els esglaons donen pas una tira de cable o cadena (ara no ho recordo). Arribem al final de la via ferrata. Més o menys hem tardat 1 h., que és el temps estandar que estava previst.

20110113finaltots3

Ja hem acabat, ara cap a casa.

Ens traiem els arnesos, guardem el material i comencem el retorn cap a la Morera. Son passats quarts de quatre, tinc una gana que m’alço, i el bocata que porto a la motxilla em sembla que em crida. Però hem de tornar ràpidament cap a Cornudella, perquè el David “ha quedat” a les quatre. Així que sense dinar ni res agafem el sender que marxa cap a la dreta des d’allí mateix. Anem pujant en direcció a la Serra Major, fins que arribem a un indret anomenat lo corralot, on trobem un sender que marxa cap a la dreta, abans d’arribar al Pi del Ros. Baixem tothora fins que el nostre sender acaba en trobar el sender del Grau de la Grallera, que ens portarà al lloc de sortida, el replà on hi han els pals indicadors dels diferents graus per pujar a Montsant. La baixada fins a La Morera dura entre 45 minuts i 1 hora. El David devia arribar tard a puesto.

Fins la pròxima!

Carles X. Cabós, Cornudella de Montsant 13 gener 2011.

 

.



Categories:Tombs

Etiquetes: , ,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.