El Bar

By Carles X. Cabós on 02/12/2010 • ( 0 )

El passat diumenge 31 d’octubre tancava portes un dels bars més antics i emblemàtics del poble, el Juncosa, després de 70 anys. Tot i que a Cornudella existeixen i sempre han existit altres bars, només aquest tenia la singularitat de que quan hom hi anava, en tenia prou amb dir que anava “al bar”. S’entenia que quan s’anava “al bar”, aquest no era cap altre que el Bar Juncosa. Situat en un indret immillorable, des del bar estant es podia admirar l’Església, un dels monuments més importants de la nostra vila, tot fent un tallat, una cervesa o un entrepà. Lloc de reunió obligatòria de bon matí si s’havia d’agafar el cotxe de línia, veïns i forasters feien la primera xerrada del dia al Juncosa, abans de marxar de viatge o d’anar a la feina.

Aquell diumenge vaig estar al bar dues vegades, una al matí i una altra al vespre. Volia fer fotos, viure i palpar l’ambient d’una jornada tan especial. Aparentment tot era igual que qualsevol dia; n’hi havien que eren conscients de que aquella seria la darrera vegada que hi entrarien, d’altres no en sabien res i es quedaven sorpresos quan s’assabentaven que el Bar ja no tornaria obrir més. Més d’un, en silenci, devia recordar els bons moments passats en aquell lloc mentre feia veure que llegia el diari o deixava passar el temps tot assaborint el cafè.

Vaig recordar una petita anècdota, datada no gaire científicament als voltants de 1985. Vaig entrar al bar, amb un amic, i vàrem demanar dues coca-coles. Al local no hi havia ningú més, només nosaltres dos i l’Albert del bar, que diligentment ens va servir… un gelat de vainilla i una sweppes de llimona. Una de tantes. En tants anys, hi va haver temps de sobres per generar anècdotes de tota mena.

Llei de vida. Les coses, igual que les persones, arriben i se’n van; i la gran majoria de vegades poc hi podem fer. El Bar formava part de la vida cornudellenca, igual que la Fonda Montsant, el Pub, els abeuradors o els rentadors. Tots ells han passat a millor vida, ja només presents en fotografies i en els records de cadascú. Ara resulta estrany passar pel Pla de l’Església i no poder entrar a fer un beure o comprar tabac abans de continuar el nostre camí. Els porticons de ferro tancats son la millor i dolorosa prova de que passi el que passi, la vida continua.

ALGUNES FOTOGRAFIES DEL DARRER DIA DEL BAR JUNCOSA:
.

.

.
.

.

.

.

.
.

.

.

.