Lladregots

By Carles X. Cabós on 24/10/2009 • ( 0 )

Per poc que llegim els diaris i mirem els telenotícies, de seguida ens n’adonem que bona part dels espais informatius els ocupen trames urbanístiques, escàndols financers, robatoris, estafes, violència de gènere i violència normal.

A Catalunya, l’últim xiscle en escàndols és el cas del Palau de la Música (a la foto). Dos senyors “respectables” han estat vivint a cos de rei durant 30 anys, amb els diners de l’entitat a qui amb tota la cara dura, robaven per pagar els viatges a la família i els amics, les reformes de casa, els cotxassos i la boda de la nena. “-Que no falti de res” devien exclamar mentre navegaven en algun dels seus iots privats o cruspint-se el plat més car del restaurant més car de la ciutat més cara del món. “-No cal estalviar res, paga l’Orfeó”, devien pensar, confiats tant de la seva habilitat estafadora com de la ineptitud de qui els havien de controlar. Després de 30 anys, cansats de viatjar pel tot el món, navegar pels set mars i avorrits de tant marisc, han confessat, fastiguejats de tants luxes i decepcionats de que ningú reparés en la seva gran gesta. Curiosament, ara que ho han fet públic, tothom sembla estar indignat amb aquests senyors, inclosos tots aquells que durant tants anys no han trobat a faltar res, ni 20 milions d’euros. Total, “calderilla”.

Quina sort que tinc. A mi, quan no pago el préstec del cotxe, al banc s’adonen de seguida i no tarden gaire a avisar-me, quina amabilitat. A la meva nòmina mai es descuiden de descomptar-me l’IRPF ni altres deduccions, i sobretot, mai de mai s’han equivocat i m’han pagat de més. Quan no pago una multa de la zona blava de Reus, se’n adonen de seguida, i ves si són amables que el mateixíssim Ajuntament de la ciutat m’envia una carta a casa i tot per dir-m’ho, no fos cas que m’oblidés de pagar. Però Reus és un cas a part: Són uns genis. Després de pensar fins treure fum pel cap, han descobert que el millor que es pot fer quan hi han molts vehicles circulant i buscant lloc per aparcar, és treure places d’aparcament. Això, van pensar correctament, equival a més recaptació per multes a cotxes aparcats on ara no podran aparcar. És que els que controlen els nostres diners són uns grans professionals, no com d’altres.

A Cornudella, també hi han escàndols. De menor transcendència mediàtica, això si, però també passen coses. Fa uns dies van entrar a robar (una altra vegada) al bar La Fusteria. En aquesta ocasió els xoriços van trencar la reixa, el vidre i la màquina escurabutxaques. Aquesta vegada sembla que no es van entretenir a beure ni menjar res, devien anar farts, els bacons, i potser encara havien de robar en algun altre lloc. Ja se sap, estem en crisis i s’ha de treballar més.

Carles X. Cabós, Cornudella de Montsant, 24 d’octubre de 2009.